La família ho és tot

Excessiva de principi a fi. Des d’un pròleg que ens col·loca en situació per endevinar per on aniran els trets, amb sentiment d’ànim de revenja per part d’un malvat delirant, i de com faran front els homònims de l’incombustible i marmori Dominic Toretto (Vin Diesel) i ell mateix a aquesta mena de volta al món en 8.000 hòsties –almenys– i així complaure la legió de seguidors d’aquesta saga que des del 2001 sembla no acabar mai. El guió és tan demencial com el que es mostra.

Sempre perviu el nucli familiar com un tot carregat de sentimentalisme rònec, de vincles afectius sempre vius dins de l’huracà que forma aquesta entrega on hi ha de tot, servit amb desmesura dins d’un grup consanguini que poden exercir tant d’espies com d’especialitzats xoriços automobilístics.Aquesta desena entrega puja alguns esglaons més en això de l’espectacularitat inversemblant, amb avions llançadora de cotxes que aterren sobre altres cotxes, explosions constants, morts a tort i a dret, trets i baralles sense mesura i acció que es desborda per totes bandes, des d’una bomba rodadora que deixa Roma feta pols fins a la conducció en vertical per una presa en flames. Tot per la família, davant un dolent absolutament pertorbat i bufonesc. De passada, la pel·lícula s’adorna amb la participació de rostres famosos com la veterana Rita Moreno, Jason Statham, Charlize Theron o Helen Mirren, per donar encara més presència a un esquizofrènic film amb final obert, que anuncia una altra entrega i un epíleg que ho ratifica.