Carn de canó

PADRE Y SOLDADO

Títol original: Tirailleurs

Any: 2022

Durada: 109 min.

País: França

Direcció: Mathieu Vadepied

Intèrprets: Omar Sy, Alassane Diong, Jonas Bloquet, Bamar Kane.

Cine: Screenbox Lleida

Milers d’homes de les colònies franceses van ser reclutats –majoritàriament per força– per lluitar en les dos grans guerres. Si ja per si mateixa la guerra és una de les grans nicieses que l’ésser humà repeteix amb constància, aquests fets vexatoris i sàdics conformen part de l’ombrívola història de França i d’altres països. Una de les pel·lícules més poderoses sobre aquest fet va ser Indigènes de Rachid Bouchareb, que algun llumenera va titular al nostre país Dies de glòria sobre quatre soldats algerians durant la II Guerra Mundial.

Una crítica ferotge que deixava clar que en les seues pròpies línies no hi havia ni igualtat, ni companyonia, ni res de res, només sofriment i desesperació. Ara, Mathieu Vadepied proposa una revisitació a la barbàrie amb Padre y soldado, un altre epígraf que grinyola en una pel·lícula el títol original de la qual és Tirailleurs, nom que es donava al cos d’infanteria de l’Àfrica Occidental i que ens trasllada a les trinxeres del terrorífic front de Verdún, una màquina de triturar carn humana.El fil conductor d’aquest drama bèl·lic és el d’un noi senegalès reclutat i d’un pare que s’allista amb l’objectiu de treure’l d’aquest infern. Una odissea que fins i tot arribarà a confrontar-los a tots dos.Els horrors de la guerra es mostren entre el fang i els morts, però Vedepied s’enreda en el conflicte paternofilial, on només la presència d’Omar Sy va aixecant a pols una història que a poc a poc pren aparences d’un patriotisme sobre no se sap què. Perquè morir no té res de patriòtic, ni per un país, ni per una bandera, ni per res. Només racisme, sofriment i desesperació.