CRÍTICADECINE
Els balls silenciosos
Una agressió per part d’un terrorista protegit la portarà al silenci, al trauma de quedar muda, d’haver de recuperar-se d’una fractura, d’esforçar-se per sortir d’un món de desgràcia, i reinventar-se. Houria té el suport d’una mare que sap el que significa patir en un lloc hostil, d’una amiga que somia amb un viatge marítim que la porti a un lloc en el qual poder ser algú, on el sol li somrigui.Houria és una història de superació reforçada per la unió d’un grup de dones amb els seus traumes a sobre, víctimes totes elles d’un temps que els és advers. Avalades per aquesta jove que no desisteix en el seu afany de no ser derrotada, aixecaran el seu orgull, s’empararan les unes a les altres, i ballaran als terrats, s’ondularan com el moviment del mar, es gronxaran en aquest en honor a l’amiga perduda, sabedores que no existeix res ni ningú que ho pugui impedir sempre.La realitzadora algeriana Mounia Meddour fa un retrat de la dona més enllà dels elements dramàtics pels quals discorre la trama.
Adapta a les imatges musicalitat, restaura les fissures emocionals i carrega d’esperança sense utilitzar l’excés tràgic malgrat que existeixin moments severs que no pot esquivar.La mirada i gestualitat de l’actriu Lyna Khoudri, que ja ha fet el salt al panorama internacional, reforça aquesta història que, amb aclaparadora senzillesa i bella imatge, fins i tot sense veu, eleva el seu missatge per deixar testimoni de com viu l’altra meitat.