Amor de mare

REPOSO ABSOLUTO

De mare només n’hi ha una. Una mare ho dona tot pel seu fill. Això és peremptori, tothom ho sap.

Potser per això l’argument d’aquesta pel·lícula de terror que transita pels arquetips més rutinaris del gènere se centra en una dona que, després d’haver perdut un fill en un embaràs difícil, torna a estar embarassada encara que un accident casolà l’obligarà a guardar repòs absolut durant els dos mesos que falten perquè doni a llum. Tot sigui dit, la jove no para quieta i carrega amb aquest trauma que li va sobrevenir després de la mort de la seua criatura i que, perquè tot transcorri sense sobresalts, el matrimoni decideix anar-se’n a viure a una casa enmig del no-res. Aquesta és la primera regla que no s’ha de creuar, i més, com sol ser habitual, quan en aquell casalot van succeir fets malvats i tràgics.

En un compte enrere per al part, es van succeint fets ombrívols, i assistim en una espècie de llibre de manual del que pot succeir, com posar càmeres en una habitació –això als fantasmes els entusiasma–, adonar-se que hi ha alguna cosa sota el llit, que t’observen des de l’interior d’un armari, que sorgeixen aparicions infantils avisant d’un perill imminent, potser una altra mare que desitja el mateix que el personatge principal, i tot un calvari que haurà de suportar, entre la bogeria i el que és real, aquesta embarassada sense repòs.La mexicana Melissa Barrera, que ja té experiència en el gènere de terror per les seues aparicions en les últimes entregues de Scream, fa el que pot al costat d’un repartiment gris, anodí, dins d’una pel·lícula que adquireix el seu to més demencial en els seus últims minuts, barreja d’horror de tercera i repolida espiritualitat.En definitiva, un film ideal per a un videoclub, en cas que haguessin sobreviscut.