La bellesa interior

Aquesta és una pel·lícula tan commovedora, tan trista, tan carregada de generositat en els seus personatges centrals que de principi a final s’introdueix en nosaltres fins als ossos, que desarma qualsevol tipus de resistència emocional, que et captiva des del moment en el qual dos éssers rebutjats per persones amb molta menys dignitat i humanitat que ells apareixen perquè, a través de la seua humilitat, de la seua imperícia a relacionar-se, de la seua senzillesa davant la vida, davant l’amor, donin una superba i enorme lliçó moral. En una Xina que va travessant el món rural com una piconadora, on l’enganyós progrés només allotja individus farsants i aprofitats, sobreviuen la Ma, una dona menyspreada per la seua pròpia família i amb les seues tares assumides en silenci, i el Cao, un altre ésser desfet per l’esforç, per la feina dura i un ningú per als seus, que accepten un matrimoni concertat per no suportar la vilesa de tots els que els envolten.El realitzador Li Ruijun, a través d’unes magnífiques imatges gairebé sense diàlegs –i els pocs que es desenvolupen tenen una senzillesa molt sàvia–, s’atansa a l’esforç reservat, al sofriment que no perd l’assossegat to del relat, al cicle de la vida rural des d’una precarietat absoluta, però sempre amb l’obstinació d’unes persones tan nobles que van lligant tots els seus vincles afectius tan fortament de la mateixa manera que s’enllaça una figureta feta de trenes de blat.El regreso de las golondrinas et marca a foc, s’apodera de tu, ja que a través de la pesadesa, de l’austeritat més absoluta, del sacrifici i de la sempre constant amenaça del discutiblement civilitzat, s’imposa la més pura de les delicadeses i, malgrat que la vida colpeja fortament en l’aspecte emotiu, no s’obliden les coses més petites que, en definitiva, formen l’arrel de les més boniques.