L'amor i el desig

ALGÚN DIA NOS LO CONTAREMOS TODO

Amb el pas del temps, dels anys, moments que antany semblaven capitals, d’aquests en els quals se te n’anava la vida de pressa i l’ànima es desesperava pels amors perduts, es van convertint en imatges borroses, inconnexes, en retalls gairebé impossibles d’unir. Com assenyala la protagonista d’aquesta història d’amor i desig, és temps de poder dir-ho tot, fins i tot el més íntim i recòndit, perquè ja tot ha passat, es va diluint i no tornarà. La realitzadora Emily Atef –existeixen més directores que Greta Gerwig que proposen interessants mirades–, a través de la novel·la de Daniela Krien, desenvolupa dos històries que transiten d’una manera paral·lela. D’una banda, aquesta evocació a l’Alemanya de la unificació en els noranta, en un ambient rural, en què una universitària que llegeix amb afany novel·les russes habita amb la família del nòvio, i amb una relació poc fluida amb la seua mare, que viu al poble del costat. La preocupació i sensació d’abandó que aflora en el comportament dels alemanys orientals davant d’una nova situació que els descol·loca es van desdibuixant quan la jove inicia una relació amb un veí granger, tosc, solitari, amb ferides emocionals, totalment oposat a l’actitud del noi amable i obsessionat per la fotografia que és parella i amic. Algún día nos lo contaremos todo es mou en una intensa relació d’infidelitat carregada de silencis i secrets que no poden traspassar els murs d’una habitació. L’amor tòrrid, gairebé salvatge, es torna cada vegada més poderós. L’enorme bretxa en la diferència d’edat, aquesta conducta d’esporàdics encontres sexuals, es converteix en una teranyina de la qual cap dels dos no pot ni vol sortir, elevant el drama a moments insuportables per als dos.

No existeix voluntat de narrar una simple història d’amor fou, sinó que mira l’amor d’una manera gairebé com si fos una malaltia, com dolor, que sedueix i condueix els amants per un recorregut sense retorn. El temps es torna calmós i explota en cada encontre amb la valentia de mostrar-ho sense impediments morals És allà perquè el desxifris, perquè el sentis a la teua manera més enllà de bascular entre la passió i l’engany.Amb plans d’una bellesa extraordinària, sota aquesta superfície d’història revisitada, s’amaga el més profund, el més ocult, allò que la vida en el seu avenç s’obstina a fer-nos arraconar com si no hagués existit mai.