SEGRE
Un fotograma de la pel·lícula ‘Godland’.

Un fotograma de la pel·lícula ‘Godland’.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

GODLAND

★★★★☆
Una pel·lícula que per moments t’impressiona, t’absorbeix, i que en la seua absoluta austeritat argumental contrasta amb una impressionant mirada cap a un país profund, inhòspit, d’una bellesa salvatge, indomable, superior als desitjos de l’home. Per si mateixa, l’extraordinària fotografia de Maria von Hausswolff resulta hipnòtica, adquireix un protagonisme absolut, en què els homes són interrompudes figures que travessen l’infinit, on el temps ja no es mesura i la fe trontolla, es perd davant de l’hostilitat infinita del lloc. La història ens remet a finals del segle XIX, quan un sacerdot danès rep l’encàrrec d’edificar una església a la indòmita Islàndia −en aquell temps colònia danesa−, i una vegada allà, enmig del no-res, evangelitzar la seua tosca i aspra gent.

A través d’una expedició que recorre bona part del país, el religiós fotografia gent i llocs i, per si mateix, Hlymur Palmason es basa en un reduït grup d’imatges trobades en aquell país classificades com les primeres realitzades a Islàndia per desenvolupar la seua pel·lícula.Godland és contemplativa, que tanca, a més, un profund estudi sobre l’ésser humà, sobre la fe, sobre el poder de Déu en l’espiritualitat i misticisme del personatge, que anirà perdent en favor de la contradicció, del deteriorament d’una convicció, del cansament mental, de l’enfrontament amb altra gent, agresta i també carregada de culpa.Amb un format gens convencional en els nostres dies, el cineasta islandès Palmason va marcant una influència tòxica que incideix en la tossuderia del sacerdot, en la lluita idiomàtica, en un duel de caràcters en el qual predominen l’odi i l’hostilitat, la necessitat d’alliberament, convertint les ferides morals en sentit de culpa revestida de revenja.L’ombra d’un cineasta extraordinari com Carl Theodor Dreyer planeja sobre el film Godland, sobre la raó i la moral, sobre la fe i el seu qüestionament, quan la naturalesa finalment marca la insignificança de l’home al costat de les seues virtuts i les seues tares, oblidant-les, perquè el silenci ho envaeixi tot.

tracking