Les múltiples vides de la Julie

PEQUEÑAS CASUALIDADES

Títol original: Le tourbillon de la vie.

Any: 2022.

Durada: 121 min.

País: França.

Direcció: Olivier Treiner.

Intèrprets: Lou de Laâge, Raphaël Personnaz, Isabelle Carré, Grégory Gadebois.

Cine: Screenbox Lleida

Deia Jorge Luis Borges que “som la nostra memòria, som aquest museu quimèric de formes canviants, aquest munt de miralls trencats”. Potser la vida sigui això, fragments de fets viscuts uns, imaginats d’altres. La pel·lícula d’Olivier Treiner, titulada a França El remolí de la vida –encara no arribo a comprendre el perquè es canvien els títols de les pel·lícules sense cap mena de necessitat–, planteja una cosa que sens dubte a tots ens ha passat en algun moment pel cap, i amb el pas del temps, en comptes d’esborrar-se, s’ha fet més persistent.

I aquesta no és sinó preguntar-se què hauria estat de la nostra vida si, en comptes de prendre una decisió, n’haguéssim pres una altra, si en algun moment ens haguéssim atrevit a fer el que no vam fer, si haguéssim pres un altre camí en comptes de seguir pel que ens ha conduït fins als nostres dies. Un moment, només es necessitava un moment, perquè tot hagués estat diferent, sense saber si hagués estat millor o pitjor la decisió, o aquella casualitat instantània que no vam advertir. Anomenem-ho destí, atzar, el que vulguem, però no deixa de ser curiosa aquesta proposta de Treiner que, a través d’un molt construït guió i un complex muntatge, juga a les vides paral·leles de la Julie, el que hauria pogut ser i el que va ser, sense penediment, només com a fórmula d’aplicar múltiples situacions de vides no viscudes, de les quals únicament una és real.

Quan la Julie ja compta amb vuitanta anys, recorda una existència que gira entorn de les seues emocions i a la música –part important del film– i promou situacions diverses, amb personatges diversos, amors diversos, alegries i penes diverses, totes rotant al voltant d’ella i les seues circumstàncies, des que era una adolescent fins a arribar a una edat tardana.Una història centrada en una sòlida actriu, una Lou de Laâge que es responsabilitza de diverses personalitats en un sol personatge, assumint els moments jovials que tendeixen a ser molt dolços convertint-se en el més intranscendent del film, així com les situacions dramàtiques, molt més sentides perquè tenen la facultat de ser importants i de retorçar la vida a qualsevol. Com a Dos vides en un instant de Peter Howitt, els girs i les subtrames conformen aquestes Pequeñas casualidades conscients que al final el camí realitzat és exclusivament un, que les segones oportunitats mai solen ser les mateixes, que mai sabrem realment com són les coses no viscudes. Això, ja entra en el terreny de l’imaginari de cadascú.