MI NOMBRE ES ALFRED HITCHCOCK
Títol original: My Name Is Alfred Hitchcock
Any: 2022
Durada: 120 min.
País: Regne Unit
Direcció: Mark Cousins
Cine: Screenbox Lleida
Que el nord-irlandès Mark Cousins és actualment el divulgador de cine més gran és una certesa. Les seues elaborades sèries documentals com
La historia del cine: Una odisea, un recorregut per cineastes i pel·lícules tractats de forma extraordinària a través de 15 capítols, és bona prova d’això. Però Cousins és molt més. El seu estudi de 14 hores sobre la dona al cine titulat
Women Make Film és d’obligat visionament per als amants del setè art i una justa reivindicació, i
La mirada de Orson Welles també és per veure i admirar una vegada i una altra. Són bastants els treballs de Cousins, sempre amb la mirada posada en els elements i particularitats d’un espectre tan gran, tan sorprenent i excepcional com és la imatge en moviment. Ara ens regala un documental que és pura pedagogia sobre un cineasta essencial com Alfred Hitchcock però no utilitzant les regles a l’ús. Cousins és sabedor de la vasta informació sobre aquest realitzador britànic, d’entrevistes mítiques com la realitzada per François Truffaut, de revisitacions constants al seu treball, a les seues pel·lícules, a la seua manera d’entendre el cine. Per això, col·loca el mag del suspens en primera persona i li dona veu, una veu particular que planeja durant tot el metratge, la paraula d’un home que ja no es troba entre els vius i que després sabem que aquesta veu pertany a l’actor Alistair McGowan, que fa la sensació que
Hitch s’ha apoderat de la seua ànima, o al contrari.
Mi nombre es Alfred Hitchcock dona un pas més a tot el filmat i escrit sobre ell, que es presenta davant de l’espectador com “un firaire”, i un triler genial, capaç de revolucionar les fórmules clàssiques, de convertir la quotidianitat en un malèvol joc en el qual la seua tècnica conduïa l’espectador fins a diferents nivells, en els quals les seues obsessions eren mostrades com les d’altres, en què la seua inesgotable imatgeria proposava un encaix entre el fet macabre i l’humor negre, fent-nos sentir incapaços d’endevinar la següent escena, que podia passar del supèrflu a l’essencial.Dividit en sis parts,
Evasión,
Deseo,
Soledad,
Tiempo,
Plenitud i
Altura, Hitchcock va marcant cada una de les seues claus cinematogràfiques, a més del seu pensament, entorn de la seua vida privada. La tècnica, el moviment de càmera, la dissecció de la condició humana i de la pròpia, els desitjos i els remordiments embastats, l’ús tant del color com del blanc i negre, els espais com a part referencial i fonamental, el detall que per insignificant no és menys important, el que es veu i el que s’intueix, la passió cap als seus actors i actrius, aquesta obsessió per la fugida personal que transcendeix en les seues pel·lícules.A través de fragments dels seus treballs endevinem aquest halo de genialitat, aquesta empremta personal que ell mateix ens explica des del més enllà, i tanmateix proper, divertit i al seu torn malenconiós, narrant una mentida que col·loca entre el metratge com un nen entremaliat.S’han fet i continuaran fent-se pel·lícules, unes de bones, altres de regulars i també dolentes, però les d’Alfred Hitchcock continuaran sent irrepetibles i extraordinàries sempre.
