La cua del drac

CHINAS

★★★★✩

En ocasions no ens n’adonem, però en aquesta ciutat hi ha persones perseverants, emprenedores, amb ganes de vèncer adversitats i oferir el millor que estigui a les seues mans. Miguel Ángel Carrillo és una d’aquestes ànimes inquietes que des del seu Screenbox Funatic proposa trobades amb el cine. Avui preestrena Chinas, una pel·lícula que estarà en cartellera el proper 6 d’octubre, i ho fa connectant en directe per streaming amb Arantxa Echevarria per debatre sobre aquesta nova incursió a la vida real, a la del carrer, a la del cada dia, a una mirada social que sempre l’acompanya des d’aquell 2010 quan va realitzar el documental Cuestión de pelotas sobre la situació de les futbolistes espanyoles, fixin-se, tretze anys abans que explotés tot entorn de les dones que reclamen els seus drets dins d’aquest àmbit, que hauria de ser-ho en tots.Arantxa Echevarria va aconseguir un enorme reconeixement amb Carmen y Lola, una història d’amor de dos noies gitanes en un entorn hostil, trencant tabús i mostrant la realitat perquè sap molt dels sentiments i de com presentar-los amb llenguatge cinematogràfic. Ara arriba Chinas i l’àmbit social continua transcendint.

T’arriba i t’atansa a micromons tancats en si mateixos, a la comunitat xinesa del barri d’Usera, que bé podria ser qualsevol barri. La directora es mou principalment pels sentiments de tres personatges. Dos nenes, Xiang, adoptada per una família acomodada però aïllada dins dels seus propis dubtes i mancada de vincles biològics; i Claudia, que es mou entre dos mons, el de la mirada occidental i el de la seua tradicional família, aferrada als seus costums i les seues arrels, que regenten un basar patint en algunes ocasions l’abús, dolorosament, silenciosament. Gent que lluita i pateix per les seues filles, per aconseguir el millor possible per a elles a base de sacrifici però sense oblidar la seua pertinença a una altra cultura i a altres hàbits.El tercer personatge és la germana adolescent de Claudia, totalment atrapada en la rigidesa i protecció del seu nucli familiar, xocant constantment amb ells perquè el que ella desitja és viure lliurement tal com ho fan les seues amigues malgrat que advertim que fora, de vegades, habiten monstres.Vivim en una societat que tant si s’accepta com si no, és diversa, multiracial, i certes actituds porten a crear dubtes de pertinença, d’identitat.

Per això, és important la mirada d’Echevarria cap a éssers com nosaltres, que formen una generació educada en col·legis públics que ajuden enormement a salvar obstacles, aquest racisme espontani que es porta amb normalitat, i que ens atansa més a la ignorància que a qualsevol altra cosa.De tota manera, la realitzadora ens convida a reflexionar, a entrar amb naturalitat en la societat real perquè altrament qui no ho faci es quedarà fora, aïllat amb una idea equivocada de la vida.