La naturalesa de la maldat

LOS ASESINOS DE LA LUNA

★★★★★

Esperar una pel·lícula de Martin Scorsese és jugar a cavall guanyador, saps que estaràs davant d’una obra inqüestionable dirigida per un cineasta inqüestionable, una de les figures bàsiques de la història del cine amb majúscules. La seua última meravella és la monumental Los asesinos de la luna, una pel·lícula despietada, crua, cruel, que posa al capdavant la història del seu país, una cosa extensible a molts altres, els seus abusos sobre gent indefensa. Un retrat de l’ambició i la maldat que nia en l’ésser humà, a tot allò immoral i deshonest que la cobdícia inclou.Los asesinos de la luna és un western modern, quan les interlocutòries circulen ja per ciutats polsoses, els negocis retolen els seus cartells a les façanes, on el progrés avança en massa en llocs on ningú no hauria volgut habitar tret que l’or o el petroli aflorés a la llum i els trens descarreguessin la seua massa humana, com va succeir durant la dècada dels anys vint al territori de la Nació Osage a Oklahoma. D’aquella terra àrida va sorgir petroli i va convertir els nadius del lloc en els homes per càpita més rics del món.L’arrel del mal es va anar apropiant de tot. Els artificis de l’home blanc, els seus bruts ardits, van anar donant pas a una onada d’assassinats d’indígenes en una era moderna i d’aquesta manera, aquesta extraordinària pel·lícula passa a convertir-se en un thriller en tota regla, en el qual els encàrrecs, les manipulacions i la mort va assetjar la població local.En Los asesinos de la luna existeixen tres figures capitals. La d’Ernest Burkhard (Leonardo DiCaprio), excombatent de la primera guerra que acudeix a la petita població de Fairfax a la recerca d’un treball que li proporciona el seu oncle, William Hale (Robert De Niro). Ernest va entrant en un entramat, en una teranyina ordida per l’infame personatge que assumeix amb mestria De Niro, un aparent benefactor de la ciutat, un home compromès amb els nadius a qui en realitat només el mou la cobdícia. El tercer personatge és Mollie, encarnat meravellosament per Lily Gladstone, una dona índia que és tota sensibilitat, intel·ligència, que ho observa tot, que ho pateix tot com a esposa d’Ernest, i que marca el contrapunt a una pel·lícula on les males persones arriben a ser aclaparadores, produint un rebuig visceral, uns per ser dolents per naturalesa i els altres per ser uns veritables imbècils que no podran eximir la seua culpa davant dels federals que finalment entraran en una investigació sobre els fets.Scorsese recorda aquells moments violents de l’any 1921 com també mira la massacre de Tulsa, ocorreguda el mateix any sobre la població de color. Polititza la construcció d’una Amèrica amb sang, s’implica, s’indigna i es mostra implacable, fins i tot en el tram final quan escenifica un programa radiofònic i posa la seua figura i la seua veu per oferir una lliçó d’ètica.Són tres hores i mitja de pur cine de la mà d’un mestre octogenari i savi, admirable, un geni que eleva el cine a un nivell superior.