Fosc retrat de família

EL LLEGAT

★★★★✩

La veu en off del personatge central ens diu just a l’inici de la pel·lícula mentre la seua figura passeja a prop de la tomba del pare: «“Què és el que el fa, al monstre?”, us deveu preguntar. El pare em va explicar que només després de la nostra mort sabrem el que som, el que hem triat ser, àngel o dimoni.» Just aquí s’enclou la clau d’aquesta més que interessant adaptació de la novel·la de l’escriptor irlandès Joseph Thomas Sheridan Le Fanu, un dels autors de l’època victoriana més fascinants, autor d’històries de fantasmes, terror i misteri, que l’han col·locat com a indispensable dins de la literatura gòtica amb títols tan poderosos com La casa al costat del cementiri, Schalken, el pintor, la història vampírica Carmilla –de la qual Bram Stoker es va inspirar per al seu Dràcula– o L’oncle Silas, aquesta última adaptada per Lisa Mulcahy, titulada aquí El llegat, encara que el títol al seu país d’origen sigui Les mentides que diem.La història ens remet a una jove, Maud –rol interpretat per una magnífica Agnes O’Casey–, que hereta una immensa fortuna després de la mort del seu pare, però que haurà d’esperar a la majoria d’edat per disposar-ne lliurement. Fins aleshores, el seu oncle Silas –un no menys esplèndid David Wilmot– exercirà de marmessor de tots els béns.D’una manera que funciona in crescendo, la jove anirà patint les conseqüències dels foscos plans del familiar, un ésser maquiavèl·lic que guarda un terrible secret que utilitza com a arma per debilitar emocionalment la seua neboda. Tot aquí és malintencionat. Tant Silas com els seus fills, especialment el repugnant cosí, i una institutriu francesa, converteixen la seua llar en una presó per a Maud. Les seues intencions són fosques, maldients, asfixiants. A El llegat s’aconsegueix crear empatia per una dona aparentment indefensa encara que la seua fèrria voluntat i la seua intel·ligència proporcionaran importants i definitoris girs argumentals.El llegat té una notable qualitat visual, una ambientació victoriana perfeccionista, una atmosfera que eludeix el sobresalt per moure’s amb habilitat en el suspens, en el drama, en el turment que tanca una gran mansió on els àngels i dimonis mostraran les seues armes fins a les últimes conseqüències.