Miyazaki, el creador de mons

EL CHICO Y LA GARZA

★★★★✩

Tot i que l’edat ja apunta que aquesta serà l’última pel·lícula de Hayao Miyazaki, no hi ha dubte que aquest mestre de l’animació ha sobrepassat el temps. La seua empremta queda gravada en una filmografia extraordinària i ha convertit els ja mítics estudis Ghibli en un santuari, en un món dins d’altres mons, en la mostra d’un talent inabastable, ple de fantasia i somnis impossibles que Miyazaki ha concebut en històries per a nens i adults. Històries que contenen poesia, dolçor i, al seu torn, drama i que destil·len tanta amargor en alguns trams com alegria de viure, ja que aquest versat coneixedor de l’ànima humana no ha regalat edulcorats moments que puguin vorejar l’excés, sinó que ha tractat la ment d’un nen amb respecte, sense evitar-li trams difícils de l’existència, però aportant moments de meravellosa màgia, de sentiments bonics, una cosa que ens arriba a tots sense importar l’edat que tinguem.A El chico y la garza hi ha molt de to biogràfic d’aquest pedagog dels somnis, construint un guió que s’inspira en la novel·la de Genzaburô Yoshino Com vius?, tot un clàssic de la literatura japonesa, de la qual Miyazaki extreu idees sobre la misèria en els anys difícils, sobre la mirada de les coses d’un adolescent, sobre els seus moments emocionals. La pel·lícula mou els ressorts de la ment d’un nen quan un bombardeig nocturn durant la II Guerra Mundial destrueix un hospital i pateix la pèrdua de la seua mare –el mateix Miyazaki va ser testimoni dels bombardejos nocturns a la ciutat d’Utsunomiya quan tenia només quatre anys–. El personatge central d’El chico y la garza es trasllada amb el seu pare al camp, a una casa on l’espera la que serà la seua nova mare juntament amb un grup d’ancianes que proporcionaran protecció. El pare del noi treballa en la indústria armamentística aèria –com el del mateix Miyazaki–, i lluny de l’horror de la guerra viurà el seu trauma, el dolor, tot i que obert a la curiositat del lloc que es fa estrany quan apareix un bernat pescaire. Mons paral·lels, insòlits, amb personatges singulars en una recerca fantàstica i, al seu torn, en una altra de real, que farà que es trobi a si mateix i que pugui recompondre la seua vida.Utilitzant una imatgeria en ocasions desordenada, obliga a entendre l’inabastable, l’inversemblant, com a segell d’un autor complex i al seu torn d’una intel·ligència excepcional, per portar-nos a la fantasia més pura.El creador d’obres mestres com El viatge de Chihiro, El meu veí Totoro, La princesa Mononoke, El castell ambulant o Porco Rosso ens ha explicat històries fabuloses amb un estil inigualable. Ha fet de la perfecció el seu segell. Algú així no s’acomiada, perdura per sempre.