El lloc del pare

El amor de Andrea 

Títol original: El amor de Andrea 

Any: 2023.

Durada: 101 min.

País: Espanya.

Direcció: Manuel Martín Cuenca

Intèrprets: Lupe Mateo Barredo, Fidel Sierra, Cayetano Rodríguez Anglada, Irka Lugo, Jesús Ortiz, Agustín Domínguez.

Cine: Screenbox Lleida.

★★★★✩

Manuel Martín Cuenca és un gran director. Mai va necessitar focs d’artifici, ni anar ficant palla a les seues històries perquè tinguessin més presència coses que no importen, mètodes molt recorreguts.  Martín Cuenca és en el detall, en les petites coses, en un guió ben estructurat on posa el seu talent. Un home que fa que històries mínimes tinguin la força necessària per ser ateses i sentides. Ho vam veure en la tremenda Caníbal, en La flaqueza del bolchevique o a El autor. Amb un guió escrit a quatre mans amb Lola Mayo, que sap molt bé el valor de les paraules i quan han de ser dites, Martín Cuenca ha buscat la llum de Cadis, aquest mar i les gavines, com el llibre que llegeix en bucle l’adolescent Andrea, Juan Salvador Gaviota, que li va regalar el seu pare fa ja molt temps, mantenint una amistat propera amb un noi fidel a la seua honradesa emocional. El amor de Andrea se situa en un lloc de buit familiar, d’una separació que va deixar moltes preguntes en l’aire, aquestes que la jove vol recuperar per sentir-se, per tenir certeses en comptes de dubtes. Ella pertany a una família fragmentada. Viu amb la seua mare i els seus dos germans petits que cuida, passeja i té present en tot moment. Andrea porta amb quotidianitat el paper d’una segona mare. És tot tendresa, franquesa, una cosa que li sembla necessària encara que, per a això, no gaudeixi de l’edat que té. La seua mare és una persona ofesa que vol oblidar i que la seua filla oblidi també el passat, a aquesta figura d’un pare inexistent però permanent en la memòria. La jove cerca amb tenacitat aquest home, desitja saber si encara la vol, si l’ha oblidat. Vol mirar-li a la cara. Per això, al costat dels seus germans, el persegueix, el busca, fins i tot enfrontant-se amb paciència a una mare indignada.

A la pel·lícula hi ha la part judicial, els advocats, el mestre tutor, la decisió d’arribar fins el fons per recompondre els sentiments trencats, però d’una manera intel·ligent. No hi ha batalles, ni retrets, no hi ha intenció d’augmentar un drama familiar. El amor de Andrea llisca i tan sols defensa el de conèixer el lloc del pare en la vida d’una filla. Aquesta és una pel·lícula senzilla, sense soroll i per moments bonica, amb imatges que busquen molt més la bellesa que la tragèdia i amb una actriu debutant, Lupe Mateo Barredo, que tot ho abasta amb els seus gestos i la seua mirada en el seu intent d’omplir un buit, en aquest dret de retrobar-se amb l’absència i després, seguir la seua vida.