Gastronomia emocional
A fuego lento
Títol original: La passion de Dodin Bouffant
Any: 2023
Durada: 135 min.
País: França
Direcció: Tran Anh Hung
Intèrprets: Juliette Binoche, Benoît Magimel, Bonnie Chagneau-Ravoire, Sarah Adler, Galatéa Bellugi, Patrick d’Assumçao.
Cine: Screenbox Lleida
★★★★✩
De pel·lícules entorn de la gastronomia, de l’art del bon menjar o al despropòsit del mal menjar se n’han fet moltes, moltíssimes, gairebé podríem dir que formen part d’un subgènere amb entitat pròpia. I dins d’aquestes s’amaguen missatges d'allò més variats, com l’amor secret a la cort versallesca del segle XVII de Vatel de Roland Joffé, al realisme màgic de Como agua para chocolate del mexicà Alfonso Arau, l’estranya estètica criminal de Peter Greenaway i El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante, l’excés de La gran bouffe de Marco Ferreri, l’animació més brillant de Ratatouille de Brad Bird o l’elegància de la meravellosa El festín de Babette de Gabriel Axe, i així fins un interminable mostrari de cinematografia culinària.
Ara entre fogons ens arriba A fuego lento, una pel·lícula senzilla, sense excés en la posada en escena, però exponencialment refinada que mira i mima el detall d’aquesta cuina on s’elaboren plats màgics, complexos, plens de sabor i perícia. Però també és una història d’amor no només al món de la restauració sinó també cap a una dona que mereix tota l’atenció d’un home enamorat que ha fet de la seua vida sencera una dedicació al plaer de crear aromes i sensacions amb receptes increïbles, i que ha deixat una bona part del seu cor en mans de la seua estimada i fidel col·laboradora, que també té el do de ser especial a l’hora d’elaborar exquisideses.
Cuinar la perfecció en un plat, en un banquet que ja des de l’inici del film ens deixa meravellats amb refinades, exquisides i elaboradíssimes menges regades pels millors vins francesos. Tot és una reivindicació de l’art culinari al més alt nivell.
Plaers que s'entremesclen
Aquests fogons de finals del segle XIX, aquesta mestria d’un dels xefs més reconeguts i un amor sense reserves cap a la seua fidel col·laboradora, dona, amant delicada, marquen el pols d’aquesta pel·lícula del vietnamita Tran Anh Hung amb pur accent francès en la qual els plaers s’entremesclen amb la tristesa alleujada per la calor de la cuina, perquè tot passa per l’estómac i pel procés creatiu de plats que fins i tot creiem fer-los olor, assaborir-los, encara que sigui tan sols, en el cas de l’espectador, amb la mirada.