Superheroi passat per aigua

Aquaman y el reino perdido

Títol original: Aquaman and The Lost Kingdom.

Any: 2023

Durada: 124 min.

País: Estats Units.

Direcció: James Wan.

Intèrprets: Jason Momoa, Patrick Wilson, Amber Heard, Yahya Abdul, Nicole Kidman.

Cine: JCA Alpicat i Majèstic (Tàrrega).

★★✩✩✩

Potser m’equivoco però, tal com degenera tot plegat, als superherois no els liquidaran els brivalls de torn que volen acabar amb aire de revenja eterna amb ells, i de passada amb el món conegut i desconegut, sinó aquest excés de produccions que, una després de l’altra, venen a dir el mateix, que és més aviat poc.

En aquesta segona entrega sobre Aquaman, que en la seua anterior proposta havia recaptat una milionada, s’endevina un desgast prematur, una història caòtica l’argument de la qual és tan intranscendent que voreja el pueril, com els diàlegs que transiten entre el ridícul i la diversió. Per aquesta construcció tan dèbil en els seus personatges, la pel·lícula es decanta per l’espectacularitat, per l’enfrontament al videojoc, per una cascada d’efectes especials que esgoten, ja que tot deriva en això, en el visual, en ocasions vulgar d’allò més i, en d’altres, les menys, salvant la papereta en algunes escenes que, no obstant, no són suficients com per elevar el to d’un títol que es consumeix a si mateix.

Aquaman y el reino perdido es recolza en un superheroi amb moments d’humana familiaritat, de paternitat, amb d’altres salvador d’amenaces i revenges terribles que es reiteren fins el cansament.

Jason Momoa, que tant fa pinta de rei dels mars com de llenyataire de Nebraska, posa el to jocós, graciós, amb aire jactanciós, al nivell del guió, que fins i tot s’atreveix a jugar amb la tragèdia grega en la relació entre aquests mig germans als quals dona suport i odia a parts iguals.

Però no s’ha de ser del tot cruel amb aquesta erràtica proposta de destrucció per salvar el marí i el terrestre. Existeix aquesta intenció de donar espectacle, alguna cosa que s’aconsegueix en moments molt puntuals, però que no són suficients per donar més oportunitats a aquesta saga de DC Comics, que té Superman i Batman com les seues estrelles més poderoses, en un any en què només ha aconseguit fracassos amb altres superherois de molta menys entitat.

Aquaman és un personatge que va nàixer el 1941, potser inspirat per Namor, el príncipe atlante de la Marvel, nascut a finals en els anys 30 de la mà de l’historietista i escriptor Bill Everett, un dels personatges més interessants per la seua voluntat d’outsiders, de tipus orgullós i amb malament caràcter però poderós, encara que sempre a segona fila. El realitzador James Wan, especialista en cine de terror, creador de la saga Expediente Warren i Insidious i que en el cine d’acció va ser responsable de l’entrega Fast & Furious 7, ha volgut repetir l’èxit de la primera entrega d’Aquaman però no ha funcionat, ja que insistir en la mateixa fórmula amb exigües variacions no és suficient. Més aviat et satura.