CRÍTICADECINE
Un os dur de rosegar
BEEKEEPER: EL PROTECTOR
★★★✩✩
No ens posarem exquisits. Qui veu una pel·lícula protagonitzada per Jason Statham ja sap el que li espera, no hi ha trampa. Aquest individu petri que sembla esculpit en marbre, inclement i aspre, només té un registre actoral, la mirada freda com el gel i un cos poderós. Però, això sí, fot hòsties a tort i a dret i no es para meditar disquisicions sobre el bé i el mal. Destrossa el que se li posa al davant i punt.Statham, que durant més d’una dècada va pertànyer a l’equip britànic de salt de trampolí, vaja, un atleta, li deu al realitzador Guy Ritchie ser on és, al cim. Pel·lícules com Lock & Stock o Snatch. Porcs i diamants el van convertir en un actor popular i, posteriorment, les entregues de Transporter el van acabar d’encimbellar. A partir d’allà, Statham ha anat repartint cltellots i guanyant acòlits per milers. Així les coses, aquesta consolidada estrella del cine d’acció dona el que li demanen i caldrà reconèixer que això ho fa a la perfecció.Ara produeix i interpreta Beekeeper: El protector enfundant-se la roba de treball d’un apicultor tranquil, amb la filosofia que li dona saber sobre el món de les abelles, agraït a una dona que li ha aportat una mica d’humanitat en un món cruel, ja que l’home té un passat que ha deixat de banda. Quan una estafa informàtica desenvolupada per una gran empresa que es dedica a buidar els comptes de gent honesta l’afecta, afloren els dimonis que porta dins.El seu present el torna a allò que va ser, un membre secret d’una organització estatal anomenada Beekeepers, màquines de matar sense cap escrúpol i tossuts fins a dir prou. El que succeeix a continuació és una bola que es va fent cada vegada més gran, que arriba sobretot fins a les cúpules més altes del país, i amb un rebel justicier obstinat a acabar amb el rusc nociu, on habiten abellots i soldats que serveixen el mal. Òbviament, aquí tot són excessos, amb temàtica bàsica com a excusa per al lluïment de l’heroi que no vol ser-ho però que no para d’aniquilar un nombre incomptable d’enemics. El més destacable en aquesta pel·lícula és veure que ja res no serà igual que abans, que hi ha una violenta coreografia molt desenvolupada, dissenyada en cada escena amb precisió, cosa que també observem en les entregues d’un altre ferri personatge com és John Wick, que ha donat a Keanu Reeves carta blanca per demostrar que pot ser molt sofert i resistent.Ja els dic, de credibilitat, Beekeeper no en té cap, però explosions, trets i membres trencats els que vulguin, a part de morts de les formes més ferotges i despietades.Estem davant d’un invididu de produccions molt properes al videojoc, treballades des de l’espectacularitat de l’enfrontament, de la resistència del personatge central davant d’una única missió: arribar fins al final deixant al darrere una reguera de sang i baixes. I si a sobre aquest protagonista és un actor tan carismàtic per a molts com Jason Statham, doncs res, a gaudir-ne. O si no es forma part d’aquesta legió d’admiradors, doncs a una altra cosa que, com deia aquell, per a gustos, colors.