On viuen els monstres

LA ZONA DE INTERÉS

★★★★✩

En ocasions el que no es veu però s’intueix és molt més aterridor. El cineasta Jonathan Glazer manlleva el títol de la novel·la de Martin Amis La zona de interés, però no descriu una trama de nazis, gelos i erotisme sinó que trasllada la seua història al costat de la tàpia d’un camp de concentració, Auschwitz, concretament a la casa de Rudolf Höss, l’oficial al comandament d’aquell lloc d’extermini.La zona de interés ja des d’un principi, amb la pantalla en negre i unes notes estranyes, incomoda. De sobte la pel·lícula s’obre amb una escena campestre de la família de Höss. A partir d’aquell moment, veiem la quotidianitat d’una llar al costat de l’infern. Els nens es banyen a la piscina alegrement, l’esposa ha creat una casa ideal a què no voldrà renunciar mai, amb jardins, plantes i servents, amb la rutina quotidiana, malgrat que a curta distància s’escolten crits i trets i s’adverteixen xemeneies que dia i nit llancen columnes de fum. Höss llegeix en veu alta contes a la seua filla, passegen a cavall pels voltants. Tot és plàcid i en el fons tan torbador, tan esborronador, quan endevinem que el jardiner adoba les plantes amb cendra, que els nens juguen amb dents humanes, quan en reunions de comandaments es parla d’eliminar centenars de milers de persones i de com es durà a terme.Aquesta no és una altra història més sobre l’Holocaust, com no ho van ser Nit i boira d’Alain Resnais, Xoà de Claude Lanzmann o El fill de Saúl de László Nemes. La zona de interés mostra la capacitat de l’ésser humà davant de l’horror, de com hi pot conviure, fins i tot de disfrutar de la vida amb tan sols un mur que els separa de les morts més atroces.És la banalitat del mal, com va encunyar la periodista Hannah Arend quan va cobrir el judici al nazi Adolf Eichmann a Jerusalem, descrivint personatges com el mateix Eichmann, i per extensió Höss, com a individus que actuen dins de les regles del sistema a què pertanyen sense reflexionar sobre els seus actes si les ordres venen d’estaments superiors. Obeeixen sense preocupar-los el resultat final.La zona de interés eludeix la visió de l’horror, però allà està en tot moment, en gran part gràcies a la naturalitat que mostren Christian Friedel com el comandant del camp i l’actriu Sandra Hüller, que hem vist recentment a Anatomía de una caída.A Höss el van penjar al mateix camp que va dirigir, al costat de la casa de què va gaudir amb la seua família. Sens dubte, un acte de justícia.