La crueltat que tot ho envaeix

CUANDO ACECHA LA MALDAD

Any: 2023.

Durada: 99 min.

País: Argentina.

Direcció: Demián Rugna.

Intèrprets: Ezequiel Rodríguez, Demián Salomón, Luis Ziembrowski, Silvina Sabater, Virginia Garófalo.

Cine: Screenbox Lleida

★★★✩✩

El terror és un gènere els admiradors del qual són els més fidels, els que millor s’especialitzen dins de les seues temàtiques, els que gaudeixen de veritat veient el costat fosc de les coses. Són incondicionals, al contrari del que firma aquestes línies, que encara es tapa la cara amb la mà i acluca els ulls davant de les escenes que hauria de mirar, que entreobre els dits per observar, gairebé sense voler perquè li pot més la curiositat que el pànic del que veu.Un estima més els clàssics de terror perquè és un ésser analògic, perquè aprecia l’elegància dels éssers creats per l’antiga Universal, o per l’artesania de la britànica Hammer.Tot això ara és un joc de nens i l’horror des que van aparèixer els zombis, torturadors vocacionals, o el gore més cruel ha assolit cotes que em causen més desassossec que gaudi.

Cuando acecha la maldad és d’aquestes pel·lícules que es pateixen, que no et donen un respir, que estan realitzades perquè ho passis fatal, o en el cas dels acòlits, fantàsticament bé. L’argentí Demián Rugna és un especialista en aquest tema, reconegut i respectat, i amb aquesta pel·lícula, després d’haver estat guardonat a Sitges, encara més.La història ens remet a zones rurals argentines, situades a mil quilòmetres d’enlloc, i promou velles llegendes, la dels “embichados” o “colorados”, éssers demoníacs que s’apropien de les ments tant d’animals com de persones, provocant un caos sagnant, un contagi de mort, i sensació de no poder fugir del mal inevitable que a tothom arriba.

Dos germans que senten uns trets a la nit descobreixen l’endemà un cos atroçment desmembrat a les seues terres. A partir d’allà, tot funciona in crescendo. Un ésser amb nafres i pústules inicia una tragèdia que anirà apropiant-se de tothom, que convertirà aquesta pel·lícula en un continu i sagnant avanç del més salvatge i arcaic vist en els últims anys. Sens dubte, estem davant d’un treball fílmic no apte per a estómacs sensibles. És terrible, tot és tensió amb escenes molt ben filmades que provoquen repulsió, i és en aquesta inquietud quan s’assoleix un grau màxim que l’amant d’aquest tipus de cine admira. El cert és que té motius per fer-ho, ja que, sense excessius recursos, Rugna remou sensacions enfrontades i aconsegueix amb destresa que hi hagi moments tan durs, tan demencials i directes que aconsegueixen generar un desassossec que no se’t treu fàcilment del cap.