La filla de Frankenstein

POBRES CRIATURAS

★★★★✩

El mite de Frankenstein o el modern Prometeu iniciat per Mary Shelley el 1818 ha inspirat nombroses novel·les i pel·lícules fins al punt de fer-ho tan reconeixible, tan popular, que ja forma part de la memòria col·lectiva.La novel·la de l’escocès Alastair Grey Pobres criaturas ha reblat de nou el clau, una història delirant que el cineasta Yorgos Lanthimos –un director molt respectat per títols com Langosta, Canino, El sacrificio de un ciervo sagrado o La favorita– ha volgut portar al cine d’una manera complexa, per moments excèntrica, i molt creativa.Pobres criaturas mostra un nou ésser rescatat de la mort, Bella Baxter, una mare amb el cervell d’un nen, un ésser sorgit de l’experiment d’un científic, Godwin Baxter, que en aparença amb les cicatrius i els sofriments del passat té més similitud amb el monstre de Frankenstein que amb el doctor que en realitat és.La seua creació a tota hora es troba en un aprenentatge continu, del més bàsic, com aprendre a caminar, a dominar el seu instint infantil, a entendre les paraules i a controlar la seua ira. Lanthimos atorga al personatge de Bella la curiositat, el desig, el sexe, la fascinació de descobrir món, de devorar amb el seu aprenentatge tot el que veu, tot el que l’envolta, i la llibertat de ser ella mateixa, de reconstruir-se amb una innocent sinceritat que trenca totes les regles, tots els clixés d’una severa societat victoriana, fins a anar desenvolupant una intel·ligència insòlita, sorprenent, alliberadora.Tots els actors estan en estat de gràcia, especialment Emma Stone, que es fica dins de l’ànima de Bella d’una manera visceral i s’erigeix com una dona que s’enriqueix a si mateixa, que té la seua pròpia personalitat i opinió sobre les coses més profundes, exercint també i creuant aquesta línia que separa la bondat de la decisió inapel·lable amb atreviment. En el camp visual, aquesta pel·lícula és un vessament de fantasia barroca, surrealista, amb ciutats impossibles, que entremescla el fet clàssic amb una imatgeria futurista, així com l’ús del color, treballat tècnicament des de totes les parcel·les tècniques possibles.Sens dubte, és un treball que sorprèn, una història d’alliberament feminista, de redempció, de recerca contínua del jo, de descobrir-se a si mateixa i de la condició del monstre per convertir-se en la seua metamorfosi en una cosa meravellosa.Pobres criaturas sorprèn i a uns els fascinarà mentre que d’altres la trobaran excessiva. Així és el cine d’aquest realitzador, i segurament la clau del seu èxit.