L’home i l’erm

LA TIERRA PROMETIDA (THE BASTARD)

Any: 2023.

Durada: 127 min.

País: Dinamarca.

Direcció: Nikolaj Arcel.

Intèrprets: Mads Mikkelsen, Simon Bennebjerg, Amanda Collin, Melina Hagberg.

Cine: Screenbox Lleida.

Estrena demà divendres

★★★★✩

Des que el danès Mads Mikkelsen va irrompre a la pantalla com a secundari el 1996 amb Pusher, de Nicolas Winding Refn –duríssima pel·lícula que va conèixer dos seqüeles més–, no ha parat de progressar fins a encimbellar-se com un dels actors més sòlids del panorama internacional. Mikkelsen dona brillantor a qualsevol pel·lícula que el tingui en el repartiment, més enllà del que la història plantegi. Omple l’espai fílmic d’una manera aclaparadora, i això és constatable a La tierra prometida, una pel·lícula salvatge, àrida, dura com el desolat erm a Jutlàndia que el personatge, obstinadament, amb una tossuderia més enllà de l’imaginable, intenta convertir en terra cultivable.La història ens remet a l’any 1755 quan un veterà capità de l’exèrcit alemany s’ofereix al rei de Dinamarca per convertir l’immens i estèril terreny en alguna cosa productiva i d’aquesta manera poder formar una colònia al lloc. Val a dir que des d’un principi tindrà com a resposta la burla del consell del rei, la falsedat d’una classe sarcàstica, interessada, éssers que menystenen aquells que han estat estigmatitzats, però finalment, a canvi de pujar en l’escalafó social, obtindrà el permís per intentar-ho d’una manera gairebé jocosa, per enfrontar-se en solitari a una quimera.Amb aquests vímets bé podria tractar-se d’un relat sobre la superació personal, però aquesta és un pel·lícula de sofriment, d’hostilitat directa amb els bandits del lloc, amb el rebuig, amb l’adversitat del clima i, sobretot, amb el noble de la zona, un terratinent malvat a lloure, un malalt mental depravat, cruel i pervers que es convertirà en l’enemic més acèrrim, més obsessiu i despietat.Uns quants desheretats de la terra –un matrimoni de criats que fuig de la maldat de l’amo, un pastor d’ànimes i una nena gitana– seran l’única ajuda de què disposarà el capità, però el drama està allà d’una manera aclaparadora i persistent.El cineasta Nikolaj Arcel camina pel camí del western elaborat a la danesa, ferotge però amb concessions al romanticisme. Retrata un ésser ambigu enfrontat al seu propi jo i al medi que habita, a pesar que la violència sigui el que desenvolupi una trama perfectament embastada en una pel·lícula sòbria i austera, de caràcter gairebé èpic, de revenja i també d’introspecció entorn d’un home que, per sobre d’honors i efímera grandesa, pot arribar a entendre que a la vida hi ha altres coses molt més profundes i necessàries.Una pel·lícula poderosa on Mikkelsen torna a brillar amb llum pròpia. Tota una garantia que es mereix tota la nostra atenció.