Fons d’armari

MADAME WEB

★★✩✩✩

El cine de superherois de còmic transvasats a la gran pantalla és ja per si mateix un abusiu gènere amb entitat pròpia. El fet d’utilitzar totes les criatures possibles amb poders –uns més que d’altres– i oferir una infinitat d’entregues ha aportat abundants beneficis a l’univers Marvel i als seus socis. Però no contents amb això, continuen buscant per racons i racons d’on poden extreure noves presències per fer més pel·lícules. Un s’imagina un grup d’especialistes escorcollant amb deteniment personatges de tercera o quarta fila sortits de les pàgines d’un còmic. Éssers gairebé tan desconeguts per al gran públic com per als responsables de la marca.Ara han tret del fons d’armari Madame Web, personatge creat per a les pàgines de la sèrie Spider-Man dels 80, però li han fet uns bons retocs i posada a punt per convertir-la en una nova heroïna al costat de les seues pupil·les d’una més que predictible saga.La història és molt plana. A l’Amazònia peruana habita una aranya amb poders. Un ésser ambiciós aconsegueix l’exemplar i canvia la seua vida sense importar-li la manera criminal que utilitza per aconseguir-ho. Una jove paramèdica –una Dakota Johnson que és el més esforçat de la pel·lícula– anirà descobrint els seus poders de clarividència, d’endevinar un futur immediat entre altres floretes i haurà d’anar explorant el seu passat per entendre el seu present, i de passada convertir-se en una voluntariosa protectora de tres joves amb un futur d’heroïnes amb segell de dones aranya.El dolent és molt arquetípic. Persegueix sense parar aquest grup femení per liquidar-lo, però realment rep molt més que el mal que ell pugui exercir. Un paper de malvat a càrrec de Tahar Rahim, un actor molt recordat per la seua extraordinària interpretació a Un profeta, dirigida per Jacques Audiard el 2009.La pel·lícula Madame Web és un símptoma que la Marvel busca nous personatges que vagin ocupant el poc espai que queda en aquesta desmesurada allau de cintes de superherois que ja han perdut el seu sentit de continuïtat.Amb un guió molt poc esforçat, escenes d’efectes especials molt trillats –en les quals fins i tot, i sense cap rubor, es publicita Pepsi en gran– i deixant entreveure finalment una Madame Web amb una aparença propera al professor Charles Xavier, líder dels X-Men, i les seues pupil·les i futures noies aranya buscant el seu lloc, al final tan sols podríem afirmar que una mica sí que entreté, però una mosca en moments de tedi, mirant-la volar embadocat, també ho fa.