Els fantasmes estimats

DESCONOCIDOS

★★★★✩

Per norma, els fantasmes s’utilitzen per exercir temor, per advertir amb les seues presències mals presagis i moments més propers al crit que al silenci. Però en alguna ocasió, els espectres són l’empremta d’un poètic estat anímic, gairebé espiritual, com en A Ghost Story (2017), dirigida per David Lowery, sobre un jove músic que mor en un accident automobilístic i torna com a fantasma al lloc que va habitar amb la seua dona. Aquella era una història d’amor més enllà de la mort, d’observació, d’aquell ésser condemnat a la solitud que perdura a cada racó de la casa.Amb Desconocidos, Andrew Haigh ha construït una història que commou per la tristesa que destil·la, per aquesta reflexiva forma en què embasta cada moment, per com intercala dos històries perquè el personatge central es reconegui a si mateix, per poder compartir qüestions que van quedar trencades i sense resposta, per sortir d’aquest buit emocional que l’ha acompanyat tota la vida.L’Adam és un guionista estancat en idees que pretén escriure sobre els seus pares morts en accident de cotxe quan ell només tenia dotze anys. Viu en un gran edifici sense veïns, un lloc en què la quietud ho absorbeix tit fins que descobreix que a l’immoble habita una altra persona amb la qual iniciarà una relació íntima.Desconocidos és una pel·lícula complexa. Es va construint a través de viatges que l’Adam fa a la casa en la qual va viure amb els seus pares, que se li apareixen com a fantasmes per conversar amb ell en un temps estancat, amb els mateixos trets que tenien quan hi eren i habitaven amb el seu fill. A través d’aquestes trobades, Adam intenta reconstruir-se. Se sinceren, intenten segellar les ferides emocionals, l’homosexualitat d’ell en aquells anys vuitanta que el feien semblar una bèstia rara, en aquesta reconciliació amb aquells éssers pròxims que no van veure o no van saber protegir-lo. La pel·lícula és bellament calmada. És delicada i reflexiona utilitzant el tema sobrenatural per furgar entorn de la intimitat, la sexualitat, la pèrdua; i intentar entendre un passat per suportar el present encara que la realitat també et trenqui en mil trossos. Hi ha tendresa a Desconocidos. Amor, desig i moments dolorosos. Tot això fonamentat en un complex exercici cinematogràfic en què els fragments s’uneixen per oferir una profunda mirada a la naturalesa d’un home que s’ha de recompondre de tot allò que va perdre per seguir endavant, perquè la vida no és sempre com l’hem imaginat o desitjat.