Està escrit

DUNE: PARTE DOS

Dune: Parte Dos

Títol original: Dune Part Two.

Any: 2024.

Durada: 166 min.

País: Estats Units.

Direcció: Denis Villeneuve.

Intèrprets: Timothée Chalamet, Zendaya, Rebecca Ferguson, Javier Bardem, Austin Butler.

Cine: Screenbox Lleida, JCA Alpicat, Urgellenc (Tàrrega)

★★★★✩

Estava escrit a les denses novel·les de Frank Herbert i perquè el fanatisme de Stilgar –paper a càrrec d’un intens Javier Bardem– ho repeteix cada vegada que observa detalls de grandesa en l’imberbe Paul Atreides, que en aquesta segona entrega madura a marxes forçades fins a convertir-se en l’elegit per comandar la revolució al costat dels Fremen.Dune: Parte Dos dona el que s’espera d’una superproducció que Denis Villeneuve ha sabut manejar pels deserts d’Arrakis. Que s’inicia on es va tancar la primera per entrar en una història de superació i coneixement. Atreides guarda el seu anhel de revenja i madura, aporta moments amorosos i de companyonia al costat de la seua partenaire Chani (Zendaya), formant una d’aquelles parelles contemporànies que el cine d’avui demana, i es va modulant com un ésser messiànic a pesar seu en aquesta història de supervivència galàctica.

Denis Villeneuve promou en el seu primer bloc una espècie de lluita de guerrilles però guarda moments per a plans majestuosos del desert, la bellesa nua d’un lloc hostil dins d’aquesta història que en el seu dia va interessar a Alejandro Jodorowski però al qual va faltar pressupost, i a David Lynch en una pel·lícula que malgrat fracassar és considerada de culte.Cert és que Dune: Parte Dos en algun moment s’estanca en el nucli central amb mogudes carregades d’espiritualitat, amb intrigues i maniobres de tot tipus, però l’aparició del blanquinós Feyd Rauth –paper a càrrec d’Austin Butler, que ja vam veure al biopic sobre Elvis–, un ésser despietat i cruel al servei d’una no menys ferotge Casa Harkonnen, dona caràcter ombrívol a la saga, sobretot en aquesta lluita en una espècie de coliseu on desplega tota la seua maldat.

L’eclosió final de la sublevació amb els grans cucs domesticats que tot ho devoren està a l’altura del sentit èpic d’aquesta trilogia a què ha posat música Hanz Zimmer, una estrella entre els compositors.Part de la pel·lícula té una estètica raonablement semblant al vestuari àrab i a la creença d’un profeta de tall islàmic que ha de guiar el poble a una mena de Guerra Santa contra l’opressor, a falta de saber què succeirà en la tercera entrega amb un ja poderós Atreides amb tot el que això significa.Dune: Parte Dos és espectacular. El llistat de figures que aquí es donen cita és interminable, mantenint l’instint vocacional de ser un punt referencial en el seu gènere i de cine vist com un espectacle del segle XXI.