Els dos costats de la balança
STELLA. VÍCTIMA Y CULPABLE
★★★★✩
Aquesta pel·lícula en primer lloc planteja en el seu personatge central una qüestió bàsica, una decisió extrema: decidir col·laborar amb la Gestapo i exercir d’informant denunciant jueus a canvi que els seus pares no siguin enviats a una mort segura al camp d’Auschwitz. Aquesta és la clau que decanta la balança cap a un o un altre costat plantejada pel realitzador alemany Kilian Riedhof que es basa en un cas real, el de Stella Goldchlag, una jove jueva rossa d’ulls blaus, desentesa de la tragèdia que s’acostava al Berlín de 1940, amant del swing i que irradiava alegria i ganes de viure juntament amb els seus amics, la vida dels quals va quedar marcada quan van començar les deportacions i el terror va recórrer Alemanya.La seua vida de somnis, amors i aspiracions va quedar eclipsada per una altra de supervivència i ocultacions. Stella. Víctima y culpable repassa totes les arestes d’una personalitat ambigua, amb un alt sentit de resistència vital, capaç d’aliar-se amb vividors que treien partit de les necessitats d’uns passaports, visats i cartilles de racionament per diners, fins que va ser arrestada. És en aquell moment quan Riedhof utilitza tota la crueltat física que un ésser humà pot suportar, quan a aquesta nina trencada només li queda la possibilitat de morir sense doblegar-se o endinsar-se en una zona fosca, en una teranyina de la qual ja no podrà sortir, i que fins i tot per moments sembla revitalitzar-la. El sentiment de culpa contrasta per aquest costat tenebrós que portem dins. El cert és que la història va col·locar Stella com un ésser menyspreable i aquesta pel·lícula en remou els detalls, també el seu costat més humà, el desig i la mort sempre enganxats a la seua pell.Amb una posada en escena elaborada, aquest treball sobresurt per la presència de Paula Beer, la recordada actriu de Frantz, de François Ozon, que absorbeix totes les escenes.L’amoralitat i tot el que és condemnable s’entremesclen amb el temps que li va tocar viure a una dona que guardava una certa innocència en la mirada. Un ésser obstinat a salvar la seua gent encara que fos a costa de condemnar-ne d’altra. Una biografia entorn d’un ésser marcat per una Alemanya brutal, el lloc on van nàixer monstres que ara la història desenterra com hem vist i sofert també amb la recent La zona de interés, de Jonathan Glazer.En els crèdits finals de Stella. Víctima y culpable destaca una frase de Max Mannheimer, supervivent del camp de concentració de Dachau, que diu: “No ets responsable del que va passar, però és important que no torni a succeir.”Decididament, no tenim memòria.
