Una història judicial
EL CASO GOLDMAN
Títol original: Le procès Goldman.
Any: 2023.
Durada: 116 min.
País: França.
Direcció: Cédric Kahn.
Intèrprets: Arieh Worthalter, Arthur Harari, Jeremy Lewin, Christian Mazucchini, Nicolas Briançon.
Cine: Screenbox Funatic
★★★✩✩
El director Cédric Kahn ha sabut assentar l’atmosfera dels anys 70 francesos en aquesta austera pel·lícula desprenent-se de tot el que no correspon a un judici, a uns fets, a les quatre parets d’un tribunal, i es desposseeix de tot suport ja sigui musical, evocador d’imatges fora de context o d’ajuda perquè el film no resulti tan hermètic.El caso Goldman és la història d’un judici sense artificis sobre un individu, Pierre Goldman, un ciutadà francès nascut a París el 1944 d’origen jueu polonès, que va ser condemnat per quatre atracaments, un dels quals perpetrat en una farmàcia amb el resultat de dos morts i un ferit greu, més un policia també ferit durant la persecució.Goldman va escriure un llibre a la presó en to biogràfic inculpant-se de tres dels assalts però defensant la seua innocència en el dels crims. Un llibre que es va fer tan popular que, sis anys després d’haver estat declarat culpable, es va anul·lar la sentència i va tenir un segon procés.Goldman era un vividor, fill d’un heroi de la resistència, però també era un home molt compromès amb l’esquerra, amb les revolucions, un intel·lectual fet a si mateix que no amagava el seu rebuig del sistema, a la policia que acusava de racista, a la llei com a trampa legal, a un país capitalista que, fins i tot, segons ell, va fer una revolució el maig del 68 burgesa. Aquesta rebel·lia el va fer enormement popular entre la joventut de l’època, al món de la cultura i en totes les causes revolucionàries.La pel·lícula, rodada en un format que la fa més realista, que defineix bé una època, es converteix en el retrat d’un home egocèntric, rebel, gesticulador i directe que no deixa canya dreta. Enfrontant-se fins i tot amb els seus advocats defensors, menyspreant el petulant advocat de l’acusació. Un judici que qüestionava i desmuntava totes les manipulables estratègies policials, que desmentia les fràgils teories dels testimonis perquè, finalment, el jurat no tingués més remei que declarar-lo no culpable dels assassinats.En El caso Goldman planeja un ambient desagradable, sorollós, gairebé incontrolable. Cap personatge no gaudeix de cap simpatia, no aconsegueix empatitzar, una cosa que en pel·lícules de judicis és habitual de fer, malgrat que aquesta havia de ser la idea del realitzador Cédric Kahn, perquè tot respirés verisme i tensió. Goldman va ser assassinat tres anys després d’aquest famós judici, un fet que continua sense aclarir-se i que perdura en la memòria social en un país que no acaba de tancar les seues cicatrius morals.
