Només quan somio
THE BEAST (LA BESTIA)
Títol original: La Bête (The Beast).
Any: 2023.
Durada: 146 min.
País: França.
Direcció: Bertrand Bonello.
Intèrprets: Léa Seydoux, George MacKay, Guslagie Malanda, Dasha Nekrasova, Julia Faure.
Cine: Screenbox Lleida.
★★★✩✩
Una pel·lícula tan estranya i singular que sorprèn. Una embastada història de sensacions en èpoques diferents en la qual la novel·la The Beast in the Jungle, de Henry James, es pren més com a idea que com a adaptació. Aquella història d’un home obligat per visions horroroses d’un destí tràgic a no atansar-se a la dona que estima, en mans del realitzador Bertrand Bonello es converteix aquí en una complexa trama desenvolupada per una dona en el transcurs de diverses èpoques, atemorida per una amenaça que pressent, i en les quals s’anirà trobant amb un estrany que, tanmateix, li desperta una enorme atracció fins al punt de fer-se reconeixibles però, pel que sembla, condemnats a no viure un romanç real.
La intel·ligència artificial al 2044 té un protagonisme essencial en la trama en una espècie de tractament en una banyera amb un líquid negre, enquitranat i amb agulles amenaçadores que t’anul·len el desig, que et neteja l’ADN i et converteix en algú sense records i ideal per fer-te un ésser més o menys robotitzat, sense passió, sota l’aparença de curar tots els mals acumulats en la ment, una cosa que Gabrielle es resisteix a acceptar fins i tot de manera involuntària.Bonello embasta èpoques diferents, la del París inundat del 1910, a la festa en la qual Gabrielle, dona casada que busca el seu marit per sales i passadissos, coneix Georges, un jove que pressent en ella aquell futur aterridor. Entre aquesta relació recordada d’altres vides o somiada s’entremescla un futur de ciència-ficció i un altre salt temporal a la ciutat de Los Angeles del 2014, on Gabrielle treballa de model i Georges es converteix en un home carregat de rancúnia, de caràcter psicòpata per la creença que les dones el rebutgen sempre. I és en aquell temps quan la inquietud es fa més patent mentre una frase es repeteix a la pel·lícula en el pensament de Gabrielle, “només quan somio faig l’amor”.
En aquest laberíntic argument també hi ha una espècie de discoteca que va canviant d’any i música, dels anys 60 o els 70, i lloc d’encontre entre Gabrielle i Georges. Existeix una tècnica visual remarcable a La bestia, un sòlid treball actoral amb una Léa Seydoux magnífica i algunes escenes poderoses, com la de la fàbrica de nines, o la tensió acumulada en el personatge femení. Potser la història que aquí es desenvolupa, la seua estructura, converteixi aquest títol en difícil, també per l’extensió del metratge, però caldrà convenir que la pel·lícula és original, diferent, una raresa que mereix atenció.
