Com un déu salvatge

MONKEY MAN

Títol original: Monkey Man.

Any: 2024

Durada: 121 min.

País: Estats Units.

Direcció: Dev Patel.

Intèrprets: Dev Patel, Sharlto Copley, Pitobash, Vipin Sharma, Sobhita Dhuliwala.

Cine: JCA Alpicat

★★★✩✩

El cine d’acció dels nostres dies, aquest de baralles d’herois poc sociables que gairebé sempre busquen revenja, heretat d’aquells personatges interpretats i barallats per àgils lluitadors com Bruce Lee –potser el millor exemple possible–, ha adquirit fórmules més contundents, més precises en l’art de coreografiar la violència fins a extrems d’una ràbia incontenida i impetuositat tremenda i, fins ara, aquest arquetip contemporani tenia a la saga John Wick, interpretada per l’incombustible Keanu Reeves, la seua estrella més paradigmàtica. Però ha arribat un altre os dur de rosegar a escena, tan fred i estrany com aquell, però més ferotge, més salvatge, més brutal encara si pot ser.

El britànic d’origen indi Dev Patel, que va saltar a la fama amb Slumdog Millionaire a les ordres de Danny Boyle, i que ha sabut forjar-se una bona carrera com a actor amb títols a l’historial com Hotel Bombai, el remake d’El cavaller verd, La increíble historia de David Copperfield o Lion –que li va valer una nominació a l’Oscar–, ara escriu, dirigeix i interpreta Monkey Man i fa un gir radical a aquesta aparença d’home amb aspecte corrent, sense físic de lluitador, i en algun dels seus papers aliè a la violència si no era estrictament per sobreviure, i es posa a la pell d’un ésser que converteix la lluita cos a cos en una cosa bàrbara i cruel, i que sens dubte ajuda moltíssim el gènere d’acció a sobrepassar els seus límits.

Monkey Man conserva una barreja d’espiritualitat i mort, una història de l’Índia sanguinària, pertorbadora i per moments desagradable, que advoca per la defensa dels oprimits, els pàries, d’una manera delirant.La pel·lícula no ofereix descans. Dev Patel ha insuflat audàcia, ha reblat de nou el clau en un cine ja per si mateix implacable, i ho ha fet a la perfecció, sorprenent per la duresa que s’exhibeix malgrat els seus moments confusos i caòtics en la recerca de profunditat de la religiositat hindú i combats i conteses tan àgils com despietades.

Monkey Man és bruta, ombrívola, visualment molt poderosa. Manté aquest vincle amb l’ancestralitat per conservar viva la flama de l’incendi que no ha oblidat, per traçar una revenja d’aquestes que deixen empremta tot i que sigui a costa de construir una pel·lícula per moments incoherent, malgrat que això pel que sembla no té importància perquè l’essència i l’objectiu és haver creat un personatge frenètic, d’aquests que agraden d’allò més als amants de l’acció més esforçada i sagnant.