Una vida difícil
SIEMPRE NOS QUEDARÁ MAÑANA
★★★★✩
Potser a alguns crítics amb ànima academicista que en ocasions lloen pel·lícules pel fet de no entendre’s res del que s’hi mostra però que porten un segell de modernitat, la italiana Siempre nos quedará mañana no els provoqui ni fred ni calor, però al que firma aquestes línies li ha encantat. No negaré que soc admirador del cine italià clàssic, dels seus mítics cineastes, els seus extraordinaris actors i les seues poderoses actrius, i aquesta pel·lícula firmada per la directora, guionista i actriu Paola Cortellesi és deutora del neorealisme, així com de la comèdia alla’italiana. Cortellesi exposa un drama amb forta càrrega feminista. Una crònica sobre el maltractament en una Roma miserable de postguerra, però ho fa amb apunts de delicadesa a un tema tan menyspreable. Li posa encant a una dona –paper que encarna la mateixa Paola Cortellesi– que viu sota la violència d’un marit ferotge. Una estima de casa amb dos nens malparlats, una jove que veu amb ràbia interior l’ambient d’aquest soterrani que és tot menys una llar i que s’enfronta a la seua mare per aguantar un animal. Un lloc on també habita un sogre que aconsella al seu fill coses com “pega-li poc però bé, com jo ho feia amb ta mare”. Sota aquest nucli dramàtic, el més normal seria veure una història tràgica, ombrívola, d’un patetisme insuportable, però no, la Delia és molt més que una víctima, té espurna, caràcter. Una lluitadora que realitza diferents tasques –cus, apedaça, posa injeccions per dur una mica de diners a casa– i mira de fit a fit un antic nòvio i aquella altra vida que hauria pogut portat. És amiga d’un soldat americà negre agraït que converteix en aliat quan escolta de boca del nòvio de la seua filla allò d’“ets només meua”.Cortellesi amb prou feines mostra directament el maltractament, i quan ho fa crea una coreografia de la violència més musical que realista. Rodada en blanc i negre, no eludeix escenes edulcorades, així com cops d’humor perquè sigui una comèdia dramàtica. Els patis on les veïnes parlotegen, el mercat baladrer, el funeral i el fet històric que va marcar el dret al vot a Itàlia, a través de la història d’una dona meravellosa.Hi ha aquí paròdia i afectes malgrat la realitat mostrada. Recorda dones d’un altre temps que van patir a la seua pròpia casa la maldat perquè no tenien cap altre lloc on anar, i un personatge femení extraordinari en aquesta original proposta que ha marcat una fita a Itàlia perquè col·loca un halo de rebel·lia contra aquest masclisme cabró que vol perdurar en un patriarcat tant obsolet com sobrant.
