Els territoris íntims
MAMÍFERA
★★★★✩
Aquesta pel·lícula és un gran avenç en la trajectòria de la realitzadora Liliana Torres, sortida de l’ESCAC, aquesta escola audiovisual que ha format molts professionals del cine català i responsable de títols com Family Tour (2013) o ¿Qué hicimos mal? (2021), pel·lícules en les quals la cineasta no acabava d’agafar un estil propi, una idea clara sobre què dir i com dir-ho, una cosa que amb Mamífera aconsegueix plenament, i ho fa des de la sinceritat i el realisme que desprenen els seus personatges.La història ens remet als territoris personals, íntims. A les decisions transcendents entorn d’una voluntat i a les qüestions que es planteja el personatge central sobre una decisió que pot afectar la seua bona relació de parella, una relació amorosa i còmplice, detallista i propera. Lola és una professora d’art que ja ha fet els 40 i que, sense proposar-s’ho, queda embarassada. Ella té molt clar que no vol fills, tot i així l’assalten els dubtes. Observa les seues amigues, gairebé totes mares. Algunes d’elles encantades de ser-ho, altres que s’hi han acostumat malgrat que no era una prioritat, i també les que desitgen de totes totes poder tenir-los en una edat tardana, la seua germana atabalada per la feina i dos fills, les crisis emocionals que ella mateixa viu i que es veuen reflectides en collages imaginats en somnis o pensaments que creen intranquil·litat. Un dels grans encerts en aquesta pel·lícula senzilla, elaborada des de l’autenticitat i la franquesa que desprèn, és la tasca interpretativa de la parella protagonista, una María Rodríguez Soto absolutament espontània, realista, i un Enric Auquer que des del seu èxit a El mestre que va prometre el mar ha aconseguit una merescuda rellevància com a actor, aquí desprenent un afecte cap a la seua companya veraç, però emocionalment afectat a l’adonar-se que els seus desitjos són uns altres i que alguna cosa s’ha trencat entre els dos.Mamífera parla de la maternitat desitjada i la que no, de l’entorn, dels afectes, de la figura de la mare de la Lola –que estima les seues filles per sobre de totes les coses i sempre disposada acollir-les–, del temps i del que serà de nosaltres quan passi i no hi hagi ningú en qui recolzar-nos.Liliana Torres ha construït –també firma el guió– una trama que inclou el drama, la reflexió, les emocions, els moments càlids i els condicionants d’una important decisió explorant el territori personal, allò que se sent a una determinada edat, les alegries i les tristeses i els llums i les ombres.
