En un món ferotge

FURIOSA

★★★★✩

Ja fa més de 40 anys que l’australià George Miller va sorprendre propis i estranys amb una pel·lícula bàrbara en el sentit més literal de la paraula titulada Mad Max (1979), i que va donar peu a una saga amb dos entregues més que van aixecar l’en aquell temps desconegut Mel Gibson a una notable popularitat. Aquella trilogia era ja considerada de culte però tenia un aire artesanal, elaborada amb recursos diríem que bàsics malgrat l’evolució en cada una de les entregues. I allà van quedar, com a joies d’un món distòpic i cruel.Miller es va prendre el seu temps i el 2015 va tornar sobre els seus passos dirigint Mad Max: Fúria a la carretera. I on hi havia foc, queda caliu. Aquest director ha sabut utilitzar tots els avenços tecnològics i, donada la seua reputació, ha tingut un pressupost folgat. Va comptar amb una heroïna tan aspra com intransigent amb el rostre de Charlize Theron i el suport en acarnissats xocs del sempre solvent Tom Hardy. El resultat va ser senzillament espectacular.Miller havia regenerat el mite, l’havia posat al dia i, per molt que ens posem exquisits, no es pot obviar l’enorme talent d’aquest home per deixar-nos enganxats a la butaca davant un aparatós producte que et deixa sense alè.Per si tot això fos poc, ara torna a sorprendre amb Furiosa: De la saga Mad Max, i ho fa a tall de preqüela, lligant caps sobre el passat d’una dona que va ser una nena sacsejada per un món deshumanitzat, trasbalsat i violent, governat per senyors de la guerra totalment desequilibrats i egocèntrics, lluitant entre si per la gasolina, el menjar i el territori sever i desèrtic, comandant onades d’assassins. Una nena que creixerà en el caos, que es farà forta entre tanta bestialitat i que s’endurirà com una supervivent feta a si mateixa, sense un bri de commiseració.La revenja plana durant tota la pel·lícula. El guió entrellaça la història per conèixer tot el que motiva Furiosa, i aquesta força de voluntat la converteix en una veritable màquina que genera ràbia interior.L’actriu Anya Taylor-Joy compleix perfectament el seu rol de dona implacable que no oblida, i ho fa sola o en companyia d’un aliat ocasional davant un personatge roí i ensuperbit, interpretat amb molta solvència per Chris Hemsworth.Sens dubte, el més destacable d’aquesta entrega és el seu poder visual, aquest incontenible ritme frenètic que Miller insufla a la seua pel·lícula, les coreografies de la destrucció en escenes impetuoses a través d’enverinats enfrontaments, en una visió esborronadora d’un món infernal on és decididament més probable morir que viure.