El cau del llop
LA PROMESA DE IRENE
★★★✩✩
Després que el cine entorn de l’Holocaust jueu sigui ja gairebé un gènere que guarda dins seu alguns títols magnífics i alhora dolorosos i amargs sobre aquell genocidi, què més es pot dir que no sapiguem?Les massacres, les persecucions, els camps d’extermini, la crueltat, l’esglaiadora misèria moral i, com a llum guia, la presa de consciència d’herois anònims que van ajudar a salvar vides, els anomenats Justos entre les Nacions pel poble semita. Gent que ho va arriscar tot perquè d’altres poguessin viure.La promesa de Irene parteix d’una obra teatral sobre un cas real que la canadenca Louise Archambault ha portat a la gran pantalla. La història d’Irene Gut, una infermera polonesa convertida en majordoma d’un oficial nazi que va decidir ocultar al soterrani de la casa un grup de jueus.L’original d’aquesta història de supervivència és, sens dubte, el fet de realitzar tal gosadia, aquest acte gairebé suïcida que, tanmateix, amaga certa lògica, ja que qui sospitarà que a l’estómac mateix de la mansió d’un alt càrrec alemany es poden amagar jueus. Ficar-se al cau del llop i sobreviure.Prou cert és que la pel·lícula flirteja amb el perill, amb la delació, amb la possibilitat de ser descoberts per propiciar girs de guió.La Irene rep alguns consells d’algú que tot ho veu i res no vol saber, aquest que l’aconsella que miri sempre cap a baix, als seus peus, que només pensi en ella per salvar-se d’un continu malson.La pel·lícula assoleix un to contingut en gran part gràcies a l’aportació interpretativa de Sophie Nélisse, que desprèn graus d’emotivitat i decisió a l’hora d’assumir riscos, i tret d’un parell d’escenes certament terrorífiques i atroces per recalcar-nos qui van ser les bèsties, qui va protagonitzar actes brutals i inhumans que gelen la sang, tot funciona amb una tensió mesurada, fins i tot quan una de les dones manifesta el seu embaràs, creant una disquisició entre religió i moral en moments de màxim risc.Potser podem pensar que La promesa de Irene podria haver anat més lluny, marcar amb més força aquest rigor de la por permanent, però això no entela el missatge que busca transmetre i el record a persones que mereixen ser recordades amb aquesta famosa frase jueva que ens diu que qui salva una vida salva el món sencer. D’altra banda unes paraules que, venint de qui ve, en aquests duríssims moments de bogeria i mort, es podrien aplicar a si mateixos.
