Activistes interessats
UN AÑO DIFÍCIL
★★★✩✩
Tant Olivier Nakache com Eric Toledano es van fer enormement famosos el 2011 amb Intocable. Posteriorment van rodar Samba i C’est la vie i la cosa va funcionar a mitges, i així van continuar sense arribar mai a igualar aquell èxit. Ara han estrenat Un año difícil. Aquí, el compromís social, l’activisme tant a favor del medi ambient com en contra del capitalisme ferotge que tot ho absorbeix, té un to satíric, camina perillosament per territoris de la comèdia encara que no arriba a ferir sensibilitats sobre temes tan seriosos. Simplement és un suport per desenvolupar la desastrosa vida de dos individus. Un d’ells, treballador d’un aeroport que, gairebé com a la pel·lícula La terminal, viu pels racons del lloc, traficant amb objectes que els passatgers no van poder pujar a bord. L’altre també ho ha perdut tot. Embargat, amb nombrosos crèdits per liquidar, devent a família i amics, i cridat als jutjats amb no poques causes pendents de pagament. Ambdós tenen uns expedients enciclopèdics. Davant d’un present sense llum al fons del túnel, decideixen unir-se a un grup d’activistes per pura supervivència, liderats per una noia bé que renuncia a les coses banals de la vida.És allà on Nakache i Toledano fan d’aquests murris el centre de totes les situacions, unes de grotesques, altres de decidides, basculant amb més o menys gràcia dins d’aquestes històries d’embolics, entremaliadures i en general bon rotllo d’innocent comicitat del qual tant partit han tret aquests directors francesos.A aquesta història no podia faltar el llampec de l’amor, aquell que converteix la doble moral en bons sentiments per endolcir tan caòtica i improbable trama, utilitzant la credulitat dels manifestants i els seus actes de rebel·lia pública en els quals dos espavilats van sortint del pas.Destacable és sens dubte haver comptat amb la presència d’un actor de la talla de Mathieu Amalric en un rol d’assessor de perdedors en un món que els ha derrotat i amb seriosa propensió ludòpata.Un altre encert és veure en l’inici com diferents presidents de la república francesa des de fa dècades declaren un mal any en el seu mandat, una cosa que ens porta a aquesta clara crítica sobre el consumisme, sobre el fet de viure per sobre de les nostres possibilitats en un món cada vegada més impossible de suportar. Tot això tamisat per aquest toc romàntic a la recerca d’un final feliç habitual a les pel·lícules d’aquests dos senyors obstinats a trobar el costat positiu i, si pot ser, graciós, en éssers a qui la vida ha colpejat per totes bandes.
