En la profunditat del bosc

★★★✩✩

Crear una nova criatura sàdica i sortida d’ultratomba que pogués tutejar les més populars del denominat Slasher, protagonistes sanguinaris i psicòpates tan de moda a la dècada dels vuitanta i que han anat alimentant seqüeles i preqüeles fins als nostres dies, no era tasca fàcil. Noms que ja formen part de la galeria d’honor de la brutalitat i l’horror com Michael Myers (Halloween), Freddy Krueger (Malson a Elm Street), Jason Voorees (Divendres 13) o Leatherface (La matança de Texas) pel que sembla ara ja tenen un nou company salvatge digne que promet, com els seus antecessors, protagonitzar noves i truculentes entregues, perquè la cosa de segur que no acabarà amb la seua tremenda aparició al gran públic en general i als aficionats de sang i vísceres en particular.L’inici d’aquesta nova mirada a un assassí en sèrie ressuscitat ve donat per un fet simple. Uns joves excursionistes descobreixen una torre de vigilància forestal enderrocada i s’emporten innocentment un petit medalló que exercia de protecció, un objecte que evitava la tornada a la vida d’un terrible ésser que hi estava enterrat.Amb aquest detall que sembla nimi s’inaugura una persecució implacable protagonitzada per un monstruós ésser que vol recuperar l’amulet. D’aquesta manera, assistim a un festival gore amb algunes i diverses morts, cada una de les quals més brutal i cruel.El personatge absolut de De naturaleza violenta ja tenia un historial sagnant ocorregut fa unes dècades –detalls que es van desgranant al llarg de la pel·lícula–, i ara, recuperant la seua estranya màscara de bussejador de llac, caminarà per la profunditat d’un bosc solitari, d’aquesta Amèrica desconeguda i amenaçadora –amb l’espectador enganxat a l’esquena–, trobant un per un aquests joves que sense proposar-s’ho han alliberat el mal en el seu estat més esborronador.El canadenc Chris Nash debuta en la direcció amb aquesta pel·lícula que té en l’aspecte tècnic els seus assoliments, aquesta calma en el desenvolupament trencada per morts atroces i rebuscades, aquesta utilització de la frondositat del bosc com a escenari que desassossega, que imprimeix inquietud, aquest peculiar seguiment de l’assassí que tan sols mostra en una ocasió tota la lletjor i per dècimes de segon en algun gest gairebé infantil, detall fugaç ja que la maldat de Johnny –quedin-se amb aquest nom– no té límit.De naturaleza violenta no dona ensurts, no els necessita. Johnny busca, troba i mata deixant darrere seu el sanguinolent segell de presentació. Estant així les coses, només es pot dir que gaudeixen els uns i que ho passin malament els altres. Estan advertits.