El dimoni a tota hora
LONGLEGS
Títol original: Longlegs. Any
Cines: Screenbox Lleida, JCA Alpicat.
★★★★
De pel·lícules sobre assassins en sèrie n’hi ha, i moltes. Algunes d’extraordinàries per aquesta mirada cap a l’arrel del mal de la manera més absoluta, com L’estrangulador de Boston del 1968 de Richard Fleischer, amb aquesta nova desfragmentació de pantalla i amb el rostre de Tony Curtis encarnant el cruel i real Albert DeSalvo. Zodiac, per mostrar el fracàs d’una investigació policial a través dels anys, o Seven, pels seus girs de guió tan insospitats i aquella atmosfera terrible –aquestes últimes firmades amb mestria per David Fincher–. I si ens centrem en duels entre brillants ments assassines, amb una agent de l’FBI en el centre d’aquesta malignitat, és obligatori esmentar El silenci dels anyells de Jonathan Demme.Ara sembla que Longlegs arriba per ocupar un lloc al costat d’aquestes joies que giren al voltant dels serial killers, i per fer-ho no s’ha dubtat a manllevar algunes claus dels títols esmentats, afegint a més a una complexa i pertorbadora trama un element narratiu sobrenatural, en la qual els crims van molt més enllà de l’atrocitat, on s’amaguen enigmes que arriben a formar elements que incideixen contínuament en la ment de la protagonista del film, una principiant agent de l’FBI amb un nexe de malson i predicció amb el passat familiar.Oz Perkins coneix el gènere pel qual transita, dota d’ambients freds i amenaçadors en cada escena. La càmera, en ocasions gairebé estàtica o amb un avançament pausat, mostra un Oregon dels anys 90 solitari, gris, un espai rural on les cases s’erigeixen amenaçadores, on inquieta cada detall i el terror s’estanca en l’aire gràcies a una magnífica fotografia en diferents formats del mexicà Andrés Arochi.Oz Perkins, fill d’Anthony Perkins, devia patir un trauma infantil al saber-se fill de Norman Bates, aquell que amb cara perversa deia que era incapaç de matar una mosca a Psicosi, o posseeix un talent natural que porta l’espectador a territoris que desassosseguen, i al qual no li importa que alguns detalls quedin sense tancar-se, sobretot quan apareix l’ombra del mal satànic, i la caracterització terrible i caricaturesca d’un blanquinós fabricant de nines obsessionat amb dates d’aniversari interpretat per un Nicolas Cage que ha encadenat tants personatges imprevisibles aquests últims anys que l’han anat convertint en un actor de culte.Fins i tot el Get It On de T-Rex sona fosc i maliciós a Longlegs, deixant en l’aire la sempiterna frase: “El gran truc del dimoni és fer-nos creure que no existeix.” Qui sap.
