Les aparences enganyen
PARPADEA DOS VECES
★★★★✩
L’actriu Zöe Kravitz, filla de Lenny Kravitz i que ja s’ha fet un lloc en popularitat, ara es passa a la direcció i participa en el guió de Parpadea dos veces, i la veritat és que ho fa amb bastanta facilitat i bones troballes visuals, marcant a matadegolla una història terrible que parteix d’una espècie de conte de fades convertit en malson.La història ens remet a una jove que, juntament amb la seua amiga, és convidada a una illa paradisíaca per un multimilionari de la indústria tecnològica que té els diners per càstig i que, per penedir-se dels seus actes, desapareix de tant en tant del panorama social ajuntant-se amb un grup d’amics, també milionaris o simplement aprofitats amb aire hipòcrita, per passar-s’ho d’allò més bé en aquesta meravellosa propietat juntament amb noies que al·lucinen ajagudes al sol, prenent còctels i d’allò més mimades. Entre luxe i atencions, aquesta espècie de Ventafocs no es pot creure que el destí hagi estat tan magnànim coincidint amb aquesta colla d’imbècils que s’esbargeixen amb estupideses constants.D’aquesta manera, sembla que som davant d’un guió fàcil, sense més propòsit que veure un enamorament i com de bé s’ho passa la gent acabalada. Però Parpadea dos veces té un anvers i un revers. Toca el cel amb aquell permanent temps vacacional, en què ni mòbils ni el pas del temps no es té en compte ignorant qualsevol altra vida que no sigui aquesta, però la trama també trepitja l’infern en una doble vida molt més fosca, més viciosa, més terrible, que avançarà fins a arribar al paroxisme, a una revenja amb un marcat segell feminista que despulla la hipocresia i la maldat dels homes. Per tot això, Zöe Kravitz apel·la a la rebel·lia, a la ruptura amb l’hedonisme i la toxicitat masculina –almenys la d’aquest grup–, i crea les seues pròpies erínies, aquelles venjatives deesses gregues castigadores sense pietat d’homes perversos.Aquí, aquell refrany que assenyala que després de la tempesta ve la calma funciona al revés, i aquest punt tan efectiu i hiperbòlic manté l’impacte per sobre d’escenes disperses, apel·lant a la sorpresa, a la defensa pròpia davant l’abús.En rols secundaris hi ha noms importants com Christian Slater, Kyle MacLachlan, Geena Davis o Haley Joel Osment formant un ventall interessant per a un títol que no deixa indiferent i que utilitza dos paraules, “red rabbit”, per donar-nos una clau crucial, una mica així com resoldre un enigma que ens porti a un principi per entendre un final.
