L’ombra de l’artista

BONNARD, EL PINTOR Y SU MUSA

Títol original: Bonnard, Pierre et Marthe. Any

Cine: Screenbox Lleida.

★★★★

Existeix un estret vincle entre un pintor i la seua model, i la història sobre aquestes relacions entre la quietud de qui posa i l’observació de qui la perfila sobre el paper o en una tela forma una connexió que el temps reté.El cine ha explorat aquest tipus de nexe entre el cos i la mirada, en els estats d’ànim de l’artista, en la seua genialitat espontània o en la seua tristesa quan la mà no aconsegueix captar la llum i l’ànima de la persona que copia. Un exemple és El artista y la modelo, de Fernando Trueba, amb un magnífic Jean Rochefort, o La bella mentirosa, de Jacques Rivette, que va aconseguir una poderosa fusió actoral entre Michel Piccoli i Emmanuelle Béart.Aquests llaços artístics i privats en ocasions traspassen fronteres del desig, com l’amarga història entre l’escultor Rodin i la bonica Camille mostrada a La pasión de Camille Claudel, de Bruno Nuytten, o la clàssica Los amantes de Montparnasse, de Jacques Becker, drama sobre l’últim i miserable any de vida del pintor Amedeo Modigliani, interpretat per Gérard Philipe, i el seu amor desesperat per Jeanne –rol a càrrec d’aquella bellesa magnètica que posseïa Anouk Aimée.Ara és el pintor francès Pierre Bonnard i la relació que va mantenir amb la seua musa Marthe de Méligny durant cinquanta anys l’eix per on transcorre aquesta història íntima, de forta inspiració creativa i amb fissures emocionals que, tanmateix, no van arribar a travessar aquest nexe entre aquestes persones que el destí va creuar per sempre. El director, escriptor i actor francès Martin Provost, recolzant-se en esplèndides interpretacions de Vincent Macaigne, Cécile de France i un repartiment notable, revela l’esdevenir d’aquesta parella tan atípica i suggestiva i el seu recorregut artístic i vital fragmentant èpoques diferents, des de la joventut passional, sensual i d’atracció física irrefrenable, passant pel reconeixement de l’artista i la seua obsessió per la dona que va ser la seua inspiració, fins a arribar a un temps que mira cap enrere, als banys al Sena, a les escenes campestres i la relació amb els altres, a una època en constant evolució i, amb aquesta, dos persones que s’estimen més enllà de les tares, de les diferències de classe, dels enganys, dels drames passionals, d’una genialitat que la magnífica fotografia de Guillaume Schiffman prova de ressaltar, estancant-la en el temps, com bells quadres dignes d’admirar. Bonnard, el pintor y su musa és el retrat d’un temps passat i de dos éssers a contracorrent, rebels, aliens a les convencions, perquè ells, malgrat equivocar-se en territoris amorosos, estaven destinats a ser eterns.