La matemàtica i la vida
LE THÉORÈME DE MARGUERITE
País: França. 2024. Director
Cines: Screenbox Lleida i Circuit Urgellenc (Tàrrega i Mollerussa).
★★★
En un principi, la directora Anne Novion ens presenta Marguerite, una extraordinària jove estudiant de matemàtiques a la prestigiosa École Normale Supérieure. La vida passa al seu costat i ni tan sols la frega. El seu caràcter és gairebé autista, està obsessionada en fórmules, números primers i complexes teories matemàtiques, d’aquestes que omplen grans pissarres.La jove pretén trobar una via per desxifrar la complexa conjectura de Goldbach, però quan presenta la seua tesi, en la qual ha treballat sense parar durant anys, un altre destacat estudiant assenyala un error que desmuntarà l’estudi que tant esforç li ha costat. La decepció del seu professor –una personalitat que no se sap gaire bé si és interessada o severa– la portarà a abandonar-ho tot.Fins a aquest punt, El teorema de Marguerite funciona com l’anàlisi d’una persona tancada en si mateixa. Però, quan el personatge decideix obrir-se al món i compartir pis –amb una ballarina que es troba als antípodes del mode de vida de l’estudiant–, comença a sentir la necessitat de ser “normal”, de divertir-se, de tenir sexe, d’aprendre de tot això nou que l’envolta. Així, en ella, sorgeix una espècie de xoc personal, íntim, tant en els eventuals treballs que realitza en els quals prioritza la lògica de la raó a qualsevol altra cosa –fet que li donarà més problemes que satisfaccions–, com en la seua relació brusca davant d’allò desconegut, una cosa que desorientarà els que l’envolten.Marguerite és una ment singular i encara que sembla que ha deixat enrere la seua veritable vocació, els seus actes demostren el contrari. Les claus numèriques es queden dins d’ella i són un aspecte que no pot separar de la vida quotidiana. A més, fins i tot per guanyar-se la vida, es converteix en una especialista del joc xinès anomenat mahjong, en el qual treu el màxim profit dels seus coneixements matemàtics.Tota aquesta metamorfosi, aquesta crònica interior que mostra la pel·lícula, resulta molt interessant encara que no entenguem res de fórmules i signes, i demostra la importància que tenen perquè tot evolucioni. El que entela una mica aquesta mirada original a un ésser diferent dels altres és l’afany que posa la realitzadora a buscar sortides airoses i satisfactòries que derivin en el que habitualment s’ha vist en pel·lícules d’amors juvenils. Això succeeix, sobretot, quan entra en escena aquell estudiant que va posar Marguerite a les portes del fracàs fa temps.Ara, amb ella, buscaran una explicació a una teoria tan complicada com la de Goldbach. Així, ambdós es trobaran tant en el seu àmbit investigador com en el descobriment de l’amor.
