Lluny de casa
SIDONIE EN JAPÓN
★★★★✩
La tercera pel·lícula d’Élise Girard té un aire relaxat, un ritme assossegat, de pura observació, ja sigui als llocs que proposa la història com en la radiografia interior dels personatges, dos persones amb la calma que fa dormisquejar els pesars interiors. Però Sidonie en Japón no és un drama a l’ús. És original en el que proposa, té llum pròpia i es mou en una dinàmica de canvis en el personatge central que interpreta aquesta cara tallada en marbre que posseeix amb personalitat Isabelle Huppert. Ella és aquí Sidonie, una escriptora convidada al país asiàtic pel seu editor japonès per presentar i promocionar un llibre, el primer que va escriure. Aviat advertim el xoc de cultures però mostrat d’una manera subtil, en petits detalls que al principi descol·loca una mica Sidonie, però que va acceptant amb naturalitat.L’acompanya com la seua ombra aquest editor silenciós, educat a França però amb les seues arrels aferrades al lloc al qual pertany, un lloc que va visitant al costat d’aquesta dona la vida de la qual sembla que s’ha aturat després de suportar dos successos que han marcat el seu destí, la mort dels seus pares i germà i després la del seu marit, ambdós tragèdies ocorregudes en sengles accidents de cotxe.Sidonie ja ni escriu ni llegeix, la seua rigidesa davant de la vida és semblant a la del seu editor, un home sense amor que suporta el buit dels matrimonis trencats. Els trajectes amb tren o amb taxi cap a temples imponents com el de Nara, el viatge a illes plàcides i boniques, aquest frec que augura un romanç, van cedint a la tibantor, al pes del passat.La pel·lícula afegeix un espai al sobrenatural quan el fantasma del marit apareix en un lloc tan llunyà per conversar amb ella, per acomiadar-se a poc a poc i deixar que la vida flueixi. I aquest component es produeix d’una manera distesa, sense cops d’efecte, potser imbuïda la història per aquesta creença que al Japó –amb permís d’Escòcia– és el lloc on es manifesten més fantasmes.Amb un ritme en què els silencis ajuden a admirar el que està davant dels ulls, la quietud i l’assossec que enriqueix, tan sols acompanyat per la música relaxada de Gérard Massini, Sidonie s’obrirà als canvis que proposa la vida, a un procés de reciclatge emocional que tornarà a qui va patir i es va hermetitzar aquesta nova connexió amb el que apareix sense ser cridat, però que ajuda a veure les coses de diferent manera, a continuar avançant sense necessitat d’artificis, amb espontaneïtat i delicada simplicitat, perquè l’estat de les coses es pot veure de diverses maneres i cal trobar aquest ressort que et faci sentir viu i t’ajudi a estar en pau amb tu mateix.
