Metodologia de l’assassí
PUNTOS SUSPENSIVOS
★★★✩✩
La novel·la negra estudia metodologies complexes sobre el crim, com va assenyalar l’escriptor anglès Thomas de Quincey a la seua novel·la L’assassinat considerat com una de les belles arts. A Puntos suspensivos un dels protagonistes, un famós escriptor de sèrie negra que viu en l’anonimat amb un pseudònim que oculta qui hi ha darrere de diversos best-sellers, assenyala un altre personatge misteriós: “Escrius sobre gent que mata altra gent.”L’argument d’aquesta història no es pot detallar perquè trenca amb la naturalesa de la mateixa pel·lícula, complexa i enrevessada, amb girs constants, en què aflora l’ego i la traïció, en què res no és el que sembla i tanmateix tot encaixa i pertorba.Puntos suspensivos funciona gairebé com una obra teatral. El seu director, David Marqués, que també firma el guió juntament amb Rafael Calatayud Cano, des d’un principi se centra en la seua gran capacitat per desorientar-nos, en l’esdevenir d’aquest macabre i malsà exercici d’intrigues i falsedats. Després tot funciona com a éssers tancats en la seua pròpia imatgeria sobre la construcció d’una novel·la d’èxit a qualsevol preu. Fins i tot Puntos suspensivos funciona com una novel·la negra en si mateixa en la qual els capítols s’entremesclen, avancen i retrocedeixen per encaixar situacions fosques que són manejades amb habilitat.És probable que David Marqués, al confeccionar aquesta història tràgica en què el diàleg és bàsic i predominant, recordés clàssics com L’empremta de Joseph L. Mankiewicz –on Laurence Olivier i Michael Caine van brillar en un tour de forcé inoblidable en el qual un escriptor convida l’amant de la seua esposa a iniciar una espècie de caça del gat i el ratolí. Una altra perfecta mostra d’aquest tipus de produccions com Deathtrap de Sidney Lumet –també protagonitzada per Michael Caine juntament amb Christopher Reeve–, al voltant d’un escriptor teatral en hores baixes que vol apropiar-se com sigui d’una obra escrita per un dels seus alumnes. Podria dir-se que Puntos suspensivos ret homenatge a aquestes dos obres mestres del suspens, així com al llibre La flecha del tiempo de Martin Amis, magistral i al seu torn estranya novel·la que funciona al revés en un exercici de superba imaginació. També s’agraeix la presència del més que notable actor argentí Diego Peretti i la de José Coronado, amb perfecta dicció, clara i concisa, en contraposició als no pocs actors del panorama del cine espanyol als quals no se’ls entén gairebé res del que diuen. En definitiva, una pel·lícula enginyosa i ben elaborada.
