Un cor molt gran

ROBOT SALVAJE

Títol original: The Wild Robot.Any

Cines: JCA Alpicat, Urgellenc (Tàrrega).

★★★★

Els robots en el camp de l’animació sempre aporten alguna cosa bona. Potser en el seu desconeixement de la realitat que els envolta aprenen, oblidant gairebé sempre la lògica amb què han estat programats, i es converteixen sense voler en perfectes models per reeducar-nos, per advertir-nos, per donar-nos una lliçó després d’una altra de quin és el camí correcte. Donen mostres de tendresa, de sacrifici, d’un profund interès per encaixar en un món bastant deshumanitzat com la meravellosa El gigante de hierro (1999) de Brad Bird, amb un mastodòntic robot amic d’un nen a la dècada dels 60, en plena guerra freda i amb un agent governamental entossudit a fastiguejar, o l’inefable WALL-E (2008) d’Andrew Stanton, un robot recollidor d’escombraries en un món devastat, enamorat d’una altra robot anomenada EVA, i sense anar més lluny la recent Robot Dreams (2023) de Pablo Berger, un bonic cant a l’amistat que et desarma de prejudicis.Ara arriba Roz, un robot que a causa d’un naufragi recala en una illa salvatge habitada únicament per animals. Els seus vans intents de prestar els seus serveis –que és per al que va ser fabricat– a una desconfiada fauna només li portarà problemes, però aprendrà a parlar com ho fan les criatures del lloc i, ajudat per una eixerida guineu, haurà de cuidar i criar una petita oca canadenca.Basada en els llibres de l’escriptor nord-americà Peter Brown, Robot salvaje és una pel·lícula que té tots els condicionants per gaudir-la, des del seu impecable disseny, passant per aquesta empatia que desprèn cada situació, fins a arribar a un missatge que no és forçat, sinó que aflora així que va transcorrent la història d’aquest Robinson d’acer.Cada criatura té una personalitat definida. Són esquerpes i al seu torn tendres, i van acceptant aquest ésser estrany sumit en un constant dilema per ser precisament això, un estrany, arran dels seus insòlits actes. El director, Chris Sanders, no eludeix el perill d’una societat dominada per la intel·ligència artificial, i l’amenaça que suposa que arribin per recuperar el que consideren seu, i aquesta adversitat, aquell temible futur que ens espera, és precisament el que converteix Robot salvaje en la contraposició perfecta, en l’antagonisme a un món prefabricat i perillós.Amb moments d’humor inspirat, una afabilitat noble i escenes que commouen sense caure en la cursileria, Robot salvaje aconsegueix que tant nens com adults la gaudeixin i puguin entendre codis que ens haurien de pertànyer més als humans que a aquestes criatures animades, només per sentit comú. I és que els robots que mostra l’animació tenen el cor molt gran. De metall, sí, però molt gran.