La naturalesa de l’avarícia
LA LEYENDA DEL ESCANYAPOBRES
Títol original: Escanyapobres. Any
Cines: Screenbox Lleida, JCA Alpicat.
★★★★
La Revolució Industrial a finals del segle XIX va fer que el realisme de l’escriptor i advocat català Narcís Oller –admirat per Émile Zola–, mostrés la burgesia catalana d’una època, i, al seu torn la classe treballadora. Aquest exercici costumista reflectit a la seua novel·la La febre d’or, adaptada al cine el 1993 per Gonzalo Herralde, mostrava al detall dos pols oposats de la societat i, sobretot, el ràpid enriquiment en un període de continu canvi econòmic. I en aquesta transcendència en un moment tan perceptible, l’avarícia cobrava forma com una de les bases més importants en la narrativa d’Oller, fet que podem observar en una altra de les seues històries, L’Escanyapobres, escrita el 1884 i anterior a La febre d’or, però que ja contenia aquesta idea de l’home davant del poder, aquesta severa mirada sobre l’ambició, sobre la roïndat i mesquinesa de l’ésser humà quan els diners s’anteposen a tot, sense importar la manera d’aconseguir-los i la forma sòrdida i roïna de conservar-los.Escanyapobres –un títol molt significatiu– adapta la novel·la d’Oller, i encara que el realitzador Ibai Abad es permet llicències, no s’allunya del nucli de la història, de l’obsessió per acumular monedes tant per part del perillós usurer Oleguer –paper interpretat amb la seua mestria habitual per Àlex Brendemühl–, com per la inflexible vídua del notari, tornada a casar amb el mesquí Oleguer.Escanyapobres té un aire de western àrid, sec, violent, que enfronta la rudesa del personatge amb la no menys ràbia cap a la seua persona dels habitants d’un poble enmig del no-res que espera la imminent arribada del ferrocarril.La peça discordant en aquesta austera pel·lícula és el personatge femení de Cileta, la decisió de la qual després que Oleguer s’apropiï de la desgavellada casa i els pobres camps de la seua família, bascularà entre la seducció i el propòsit d’assumir també l’afecció pel tacte de les monedes.Cileta és un personatge ambigu, sensual, intel·ligent i amb cert grau de maldat –excel·lent la jove actriu Mireia Vilapuig mostrant en el seu paper un caràcter polièdric–, mentre que Oleguer transita entre la càrrega de violència i cobdícia sense trets emocionals visibles, i així que avança el drama, el seu impossible intent de redempció, formant un vincle que avança cap a la tragèdia.Escanyapobres és una d’aquestes pel·lícules que en ocasions se’ns escapen, que no fan soroll ni posseeixen una gran promoció, però que ajuden que el cine català tingui el respecte que se li deu, el seu espai i la seua raó de ser.
