Dos mirades, una sola persona
EMILIA PÉREZ
Títol original: Emilia Pérez. 2024. Director
Cines: Screenbox Lleida, Urgellenc (Tàrrega).
★★★★
Una història impossible feta possible. Una pel·lícula que transita pel melodrama –gairebé es podria dir pel culebró amb accent mexicà–, pel musical, pel món del narcotràfic, pel camí de la redempció i, sobretot, per la naturalesa d’un personatge amb dos identitats. D’una banda, la que li ha portat la vida miserable, la violència dels suburbis on va créixer i que el van convertir en El Manitas, un ferotge capo d’un càrtel mexicà, i de l’altra, l’ésser que sempre va portar dins. Per això, decideix transformar-se en dona, i ajudat per una advocada farta d’estar sempre en segon pla, desaparèixer, tenir una nova vida.El molt interessant realitzador francès Jacques Audiard, responsable de títols magnífics com Els germans Sisters, Dheepan, D’òxid i os, En cas de bategar, el meu cor s’ha parat i l’extraordinària Un profeta. Audiard, respectat i premiat a tot arreu, aconsegueix que el que pot atansar-se a un disbarat amb Emilia Pérez aconsegueixi conjuntar-se, que enganxi a través de personatges femenins poderosos, que a través d’una elaboració en la qual tot s’entremescla el guió sobrevisqui amb solvència, deixant clares algunes claus en les quals Audiard ha posat èmfasi, que aquest camí transitat a matadegolla es converteixi, quan la protagonista aflora com a dona, en una cosa antagònica, en un retrat d’algú que viu per fer el bé, mitificada en santedat en un país ple de desapareguts i morts.L’actriu espanyola establerta a Mèxic i que va aconseguir amb aquest paper, al costat de la resta del repartiment femení, el premi a la millor actriu a Canes, Karla Sofía Gascón, interpreta una persona trans amb la veracitat que li atorga el fet de ser-ho ella mateixa. D’altra banda, Zoe Saldana porta el pes dels números musicals, potents, directes, amb aquesta urpada portentosa que té el tarannà mexicà en peces amb un ritme molt més sec i amb lletres més crítiques, allunyades de la dolçor que embafa en altres propostes musicals.Saldana, amb Gascón i Selena Gómez –aquesta última esposa, viuda i molt més, que en definitiva és l’origen de la tragèdia–, remarquen una pel·lícula que converteix l’inversemblant en una contundent arma social, per moments portentosa, singular, inesperada. Tot un risc que ha assumit aquest creador d’històries intenses que és Jacques Audiard, que ha sabut connectar lluny de la seua zona de confort amb la naturalesa de l’ésser humà, amb les arrels d’un Mèxic que ell mostra amb mestria darrere de la càmera, i que també deixa clar, ben remarcat i a pesar de tot, allò que un és el que vol ser i no el que altres volen que un sigui.
