Els estigmes de l’Església
CONCLAVE
★★★★✩
Existeixen pel·lícules de molt diversa índole que han passejat per les imponents sales del Vaticà, pels seus silenciosos passadissos, pel recolliment que fa ressonar els passos caminats. Silenci i fredor que guarden mil secrets mai revelats. I el més concret i hermètic de tots és el del conclave que ha de designar un nou papa. Conclave parteix d’una novel·la de Robert Harris convertida en guió cinematogràfic per Peter Straughan, en la qual es mostren els racons i les fissures del Col·legi Cardenalici de l’Església Catòlica i els seus representants, que el realitzador Edward Berger reflecteix com si de senadors romans es tractés, murmurant en veu baixa en petits grupuscles formant una imatge gairebé conspiranoica. L’eix sobre el qual s’articula aquest thriller amb base religiosa recau en un cardenal encarregat del protocol i del conclave que tindrà lloc a la Santa Seu després de la mort del papa i l’elecció del que serà el seu successor. El cardenal Lawrence –interpretat per un magnífic Ralph Fiennes, contingut i observador, carregat de dubtes i amb vena detectivesca– és el nucli en el qual descansen els dilemes, la sospites, el fet de sentir-se al mig d’un huracà que el porta a un viatge interior de desconfiança i incertesa.Dins d’un ambient sobri i rígid apareixen les intrigues, cosa que demostra que darrere d’aquesta aparença d’éssers dedicats en cos i ànima a la religió catòlica s’amaguen tares, l’ambició, les ànsies de poder, la manipulació i el joc brut per aconseguir el privilegi de convertir-se en l’ésser més poderós del món. També afloren idees retrògrades, de confrontació davant altres religions, d’exercici del passat davant pensaments més liberals, per treure l’Església d’un estancament que l’aïlla de la realitat.Una frase de la pel·lícula és definitòria quan en veu baixa un cardenal assenyala que “no trobarem cap candidat que no tingui alguna mena de taca”.Conclave també mostra aquests éssers gairebé invisibles: monges encarregades de la posada a punt, servils i sense veu ni vot, però que resultaran fonamentals en l’esdevenir d’una trama complexa amb rivets foscos, a més d’un desenllaç inesperat que facilitarà diversitat d’opinions.Amb un repartiment de luxe, expert en el camp de la interpretació, creïbles, Edward Berger aconsegueix una immersió en un món enigmàtic i secret que es troba fora del nostre abast gràcies a la seua bona tècnica, als seus plans precisos i a una atmosfera que revela que, amb sotana o sense, som mortals amb les nostres virtuts i els nostres defectes, gràcies a Déu.
