El drama persistent
LA SEMILLA DE LAHIGUERA SAGRADA
Títol original: The Seed of the Sacred Fig. Any
Cine: Screenbox Lleida.
★★★★✩
Té tant mèrit aquesta pel·lícula com el fet de com va ser rodada, gairebé en la clandestinitat, per un home condemnat a vuit anys de presó i que va fugir del seu país però no de les seues idees contra el règim teocràtic iranià al qual s’enfronta directament amb aquest treball cinematogràfic.La semilla de la higuera sagrada mostra la repressió de la dictadura en un lloc on la dona està sotmesa, i que arran de la mort de la jove Mahsa Amini, la joventut, les dones, es van llançar al carrer demanant llibertat a un sistema violent i tancat en si mateix.El centre d’aquesta premiadíssima pel·lícula en diferents certàmens, des de Canes a Sant Sebastià, és el d’una família que viu bé perquè Iman, marit i pare, va escalant posicions dins del govern i arriba a ser jutge d’instrucció, un fet que marcarà un abans i un després ja que assistim a l’angoixa d’un home que haurà de firmar forçosament sentències de mort sense gairebé revisió dels casos.Tot aquí són sospites, inseguretats, opressió, i amb el monstre d’una realitat ombrívola que es va apoderant de la casa i dels seus habitants, d’una esposa servil i fidel suport d’un ésser tèrbol que es va acostumant a la inhumanitat de la seua feina i superiors, i les seues dos filles adolescents, molt més alliberades de les lleis imposades per l’islam i que decideixen ajudar una amiga ferida a les manifestacions estudiantils.La desaparició d’una pistola que li van entregar a Iman quan va acceptar el càrrec obre una fissura en la família cada vegada més gran, més profunda, i aquells dilemes morals que afectaven l’individu passen a convertir-se en un patriarcat ferotge, que la por va alimentant a poc a poc fins a arribar al grau de pura paranoia.El cineasta Mohammad Rasoulof, que també firma el guió, explora cadascun dels personatges. Se centra en les tensions i en el drama persistentment i frontalment, de manera que arriba més enllà del relat purament social en el qual insereix imatges reals de la repressió iraniana. Té aquest halo polític i cruel, però també desenvolupa un estudi psicològic sobre les persones dins de l’àmbit domèstic que traspassa les seues pròpies parets.Potser les gairebé tres hores de metratge s’intueixin com a excessives si tenim en compte algunes obvietats o moments que no acaben d’encaixar amb facilitat en la trama, però La semilla de la higuera sagrada és potent i descriptiva, amb aquest tram final en un poble deshabitat que serveix per donar a entendre que el fanatisme provoca un país en ruïna moral i una societat cada vegada més enfrontada a les seues opressives lleis.
