Els somnis trencats
ANORA
★★★★✩
Anora (Ani) –extraordinària Mikey Madison– és una ballarina eròtica que tonteja amb la prostitució i mostra tot el seu encant i tota la seua perícia en l’ofici en un local de mala nota en el qual un ric jove rus s’encapritxa d’ella i la porta fins a Las Vegas per contreure un matrimoni boig que aviat donarà problemes. I és que la vida d’alguns nens de papa milionari és d’una estupidesa constant ja que, malgrat tenir a mà tot el que és desitjable, tot el que és terrenal, són uns imbècils irrecuperables.La pel·lícula de Sean Baker, un cineasta original i molt intel·ligent, autor de bones històries com Red Rocket o The Florida Project, es va emportar la Palma d’Or al Festival de Canes amb tot mereixement perquè estem davant d’una comèdia esbojarrada i portentosa amb trets de drama gens dissimulats, amb un halo de bogeria i amargor que s’entremesclen magistralment i que salten d’una part a una altra admirablement, dividint la trama en tres parts. La primera és de pura passió, de malbaratament i de donar-se plaer com si no hi hagués un demà. La segona és l’aparició de tres mafiosos cutres a les ordres de l’oligarca rus per intentar anul·lar el matrimoni del seu fill amb l’Ani, tres personatges que són de medalla d’honor per la seua inoperància –un en concret amb bon fons–, que ho converteixen tot en un constant desordre i promouen els moments més còmics dins d’una tensió que també aflora en l’embolic. I la tercera és l’aparició dels molt rics i tèrbols pares del noi idiota per personalment intentar salvar-lo per enèsima vegada, en què destaca la malícia de la mare moscovita.Anora és una pel·lícula estimulant, amb empenta, sensual i sexual, i sap saltar de trama en trama amb una facilitat sorprenent, passant del simple divertiment viciós a les promeses serioses per després trencar els vincles d’una manera salvatge.Aquí s’endevinen molts recursos fílmics i són mostrats d’una manera àgil, sense mitges tintes. Escenes de pur sexe, d’il·lusions truncades, de despropòsits i de la indefensió d’una espècie de la Ventafocs aferrada a un somni que s’evapora per moments davant del poder dels diners, a una guerra que no pot guanyar com si es tractés d’una Pretty Woman situada en el costat més fosc de la vida, on l’alegria i les promeses duren tant com una borratxera, deixant després una incòmoda ressaca. Com un conte de fades escrit amb mordacitat, dur i tendre alhora, divertit i trist. Una història que et fa riure i alhora et commou. Anora és transgressora, diferent, deixa pòsit i sap el que vol dir i com fer-ho. Això no és poc, és moltíssim.
