Els últims dies d’una diva
MARIA CALLAS
★★★★★
Aquest no és un biopic a l’ús. Pablo Larraín utilitza l’última setmana de vida de Maria Callas, i en aquest curt espai de temps reconstrueix parts fonamentals de la seua vida. Per si mateixa, la pel·lícula s’inicia al saló de l’apartament parisenc de la diva quan acaba de morir, i a través d’un gran flashback, ens va tornant tots els fantasmes que van conviure en la seua ment, la real i la imaginària, fruit de l’excessiva medicació que obstinadament la portava a recórrer retalls d’un temps passat. De la seua trista joventut juntament amb la seua germana a Grècia i d’una mare que les prostituïa amb oficials alemanys; a la seua relació amb l’armador Aristòtil Onassis, tal com ell mateix es definia, lleig i ric, amb les virtuts i defectes del déu Hermes.La Callas passeja per un París tardoral –magnífica fotografia del nominat a l’Oscar Edward Lachman, tant en exteriors com en interiors– i és entrevistada en diverses ocasions per un jove de nom Mandrax, el mateix de l’etiqueta de la medicina que la fa fantasiejar. D’aquesta manera, es van desgranant emocions i sentiments d’una estrella que va posar dempeus el públic dels grans teatres del món.El xilè Larraín tanca el seu tríptic sobre dones anímicament ferides després de Jackie, entorn de Jacqueline Kennedy, i Spencer, sobre Lady Di, i el tanca amb Maria de la manera més bonica, esquinçadora i emocional possible.No podem oblidar que aquest realitzador va vampiritzar el dictador Pinochet a El Conde i que guarda a la seua filmografia títols rellevants com Tony Manero, Post Mortem o El club.L’estreta relació de la Callas amb el majordom i la cuinera, el seu cercle més pròxim –magnífics Pierfrancesco Favino i Alba Rohrwacher, que de la fidelitat van fer gal·la fins a l’últim moment– revela la humanitat i també l’altivesa de Maria, que la veu, la seua admirable veu, ha anat abandonant. El seu posat de gran diva, com aquella Norma Desmond interpretada per Gloria Swanson a Hollywood Boulevard, la va portar a buscar qui l’adulés i recordés per alleujar la seua tristesa.Aquesta sonoritat que desprèn cada fragment operístic de la Callas és sublim, emociona perquè penetra en el més profund de l’ànima, i Angelina Jolie s’introdueix a la pell d’un mite i allunya des del principi qualsevol tipus de recel, de dubte.L’actriu reviu la grandesa i les penes d’una dona extraordinària, les seues emocions, la seua melancolia i aquell temps passat que ja només roman en el record. Però la veu sobreviu, és immortal molt més enllà de la seua pròpia mort, una veu i un talent que la va convertir en única i irrepetible.
