Intens drama tòxic
LA TUTORÍA
★★★★✩
Un suposat atac sexual entre dos nens de sis anys obliga una professora, el director del centre i una psicòloga a enfrontar en un cara a cara la mare del possible responsable i els pares de la suposada víctima dels abusos.És un tema delicat el que La tutoría desenvolupa amb gèlid aire nòrdic, i un judici de valor sembrat de dubtes que cau sobre una mare de forma implacable però que, gens acovardida, farà front, sorpresa però ferma en les seues idees, sobre aquesta teranyina que es va teixint sense sentit.Hi ha a la pel·lícula una rivalitat ferotge amb un dels personatges, i aquest fet ho distorsionarà tot a través de suposades conjectures entre adults –els nens no apareixen en cap moment en la trama–, fent gran el problema que amenaça d’engolir-los, la qual cosa ja vam veure a Un déu salvatge (2011), de Roman Polanski, o a la magnífica La caça (2012), de Thomas Vinterberg. Però el jove realitzador noruec Halfdan Ullmann Tøndel –net ni més ni menys que d’Ingmar Bergman i Liv Ullmann– no traça una pel·lícula a l’ús, un drama tancat en si mateix, sinó que descol·loca en un segon tram, primer amb un interminable atac de riure de la protagonista, que posa dels nervis, i posteriorment amb una seqüència surrealista, abstracta, d’un ball pels passadissos, i així fins a tancar un final complex, enrevessat però descriptiu, sobre la condició humana, del mal que es pot exercir partint d’un acte simple i que pot arribar fins a les últimes conseqüències.Tot es desdibuixa i reconstrueix associant noves acusacions, nous retrets amb ira i amb rancor, embrancant-se ja no en els fets del present sinó en el passat, en la vida privada, originant una ruptura insalvable, tenint en compte que tots ells són família.El realitzador busca originalitat en els girs cap a moments singulars i sorprenents que, potser, no encaixin en algun dels sectors del públic, però hi ha en la figura de Renate Reinsve una interpretació portentosa i esforçada. Una actriu que ja va enlluernar amb La pitjor persona del món (2021), de Joachim Trier, i capaç d’oferir tots els matisos amb una naturalitat innata, fins i tot en els trams en els quals es desenvolupen xocants escenes pensades per desordenar l’entorn.La tutoría, guardonada a Canes amb la Càmera d’Or a la millor òpera prima, a part de les rareses creades per Ullmann Tøndel, és un intens drama sobre la toxicitat, sobre l’espurna que pot provocar un incendi de gran magnitud sense tenir en molts casos la capacitat per sufocar-lo.
