Demà estaré millor
Ho diu i ho pensa, “demà estaré millor”, i aquesta voluntat de ferro, aquesta perseverança, aquest afany a continuar vivint, fa de la jove Noah Higón tot un referent combatiu contra l’adversitat, i allà on d’altres s’haurien rendit, ella manté l’esperança perquè ni pot ni vol afluixar. Noah ha conviscut tota la vida amb set malalties rares que l’han portat a passar moltes hores de la seua existència en hospitals, on s’ha sotmès a delicades intervencions quirúrgiques que han anat transformant el seu delicat cos en un mapa de cicatrius i senyals que mostra amb l’orgull de saber que són les marques que l’han ajudat a continuar existint.
El documental Noah, de la danesa Louise Brix Andersen, no cau en un territori emocionalment fàcil. Posa davant la càmera una dona singular, activista, supervivent, que revela els seus racons més recòndits, aquests que molts es guardarien però que Noah obre al món perquè se sàpiga què se sent quan la tristesa i els dubtes afloren, quan cal vèncer la por perquè no s’ho pot permetre, quan s’atansa als seus pares, els seus aliats més fidels, quan revela la seua intimitat a amics que no dissimulen admiració per ella.
Noah Higón té un somriure que tot ho il·lumina, una facilitat sorprenent per aixecar-nos l’ànim quan és ella la que en ocasions més ho necessita. No hi ha moment que la realitzadora esquivi, i el que mostra és sincer, fins i tot en els silencis, perquè el missatge és optimista. Es plora i es riu. Se celebra la vida perquè és el més preuat que tenim, i s’hi aferra abordant i donant a conèixer aquestes malalties rares i aquesta lluita personal i del personal sanitari per combatre-les. Últimament s’han produït diversos documentals sobre malalties estranyes, d’aquestes que marquen tota una vida, històries com les mostrades a No dejes nunca de moverte, de Luis Comajuan i Carlos Sanchez-Llibre; Mirar al miedo, de Javier García Gómez-Die, o la celebrada sèrie documental Diagnosis, basada en una columna del dominical de The New York Times sobre els diagnòstics de la doctora Lisa Sanders. Noah ha sabut connectar amb un públic que ja coneix la seua història. Convidada de luxe als programes televisius de més audiència, no ja només per les malalties que pateix, sinó per la seua capacitat d’enfrontar-s’hi.
I tot això ho podran veure avui diumenge a les sales Screenbox Lleida, en l’esforç de portar-nos ja no només produccions interessants sinó les persones que les fan possibles per atansar-nos encara més a la realitat i a la màgia del cine. Una cosa que, sens dubte, s’agraeix.
