‘Cien cuyes’, una obra profigurativa

CIEN CUYES

Autor: Gustavo Rodríguez

Editorial: Alfaguara

Premio Alfaguara de novela

Pàgines: 264

★★★☆☆

Cien cuyes, de Gustavo Rodríguez (i premi Alfaguara de novel·la, 2023), és una novel·la atractiva (com la ciutat de Lima, els seus racons i la seva gent), amb un desenvolupament excel·lent: entranyable, commovedor, intel·ligent, reivindicatiu.. i profiguratiu. Però també és com la fruita de la “llima”, agredolça (tragicòmica), entre l’esperança i la desesperança.

La novel·la es desenvolupa a la ciutat de Lima. El nom de la ciutat sembla que prové del quítxua “Rímac o Rimaq”, “el que parla”, tot fent referència al riu del mateix nom, o també “parlador”, identificant-lo amb un oracle molt venerat a la zona.Els “cuyes” són cobais o conillets d’índies que Eufràsia Vela (Fràsia), una cuidadora molt eficient, vol arribar a comprar perquè amb ells podria canviar de vida, i cuidar millor el seu fill Nicolás. Eufràsia és una dona diligent i enèrgica que se situa entre les cures a gent gran i, d’alguna manera, les cures al seu fill.Però, ¿per què diem que és una novel·la “profigurativa”? perquè reflecteix i ens fa reflexionar sobre la sostenibilitat humana, i ho fa des de la perspectiva de la interdependència entre generacions i les cures.

La profiguració (Molina-Luque, 2017, 2021 i 2022) identifica i promou tot això, la interdependència i la cura intergeneracional. En definitiva, promou un nou contracte social entre generacions i el reconeixement d’una educació (socialització) amb el concurs de totes les edats.De fet, la novel·la reflecteix un dels grans conflictes del nostre temps, que és el conflicte intergeneracional. Les nostres societats envelleixen i, per desgràcia, es donen situacions d’edatisme, de discriminació per raons d’edat (en aquest cas, en relació amb la gent gran, però també en relació amb els joves).És una història que atrapa perquè transcorre com un conte (tragicòmic) sobre la vida quotidiana, amb humor i amargor.

les lluites, les tristeses i les alegries de la vida. Crea i recrea espais intergeneracionals. Fràsia encarna la baula de connexió i interdependència entre diverses generacions, que tenen els seus espais propis, però també espais interconnectats.

La gent gran viu amb l’angoixa de no veure res positiu en el procés d’envelliment, tot i que també recreen amistats i família, en base a una solidaritat entranyable.De totes maneres, juntament amb l’edatisme, l’altra xacra dels nostres temps és la soledat no desitjada. A la novel·la se’n desenvolupen diferents exemples i també de lluita “profigurativa” per superar-la. Així, Carmen, que pràcticament no té contacte amb la seva filla, agraeix l’ajut de Fràsia que li apuja l’ànim.

Jack Morrison, metge, jubilat, viudo, aficionat al jazz (i al whisky), també se sent sol, molt sol.. i Eufràsia el cuida igualment. I més endavant, ella treballa a la residència del barri, cuidant entre d’altres, els “set magnífics”, que afronten la temuda soledat (no desitjada) tot conformant-se com una família.

D’alguna manera, es reflecteix, tanmateix, el món de les cures intergeneracionals: totes i tots es cuiden mútuament.Tenim, el que hem vingut a denominar “un punt cec generacional” (Molina-Luque, 2023), és a dir, no veiem més enllà de paràmetres intrageneracionals, prenent decisions de present, però no de futur (d’això també se’n resenteix la sostenibilitat humana). Què és allò que no veiem avui, pel que serem interrogats demà?: la implicació intergeneracional en assegurar els ODS i la Sostenibilitat Humana. La “Profiguració” és la visió binocular o estereoscòpica, intergeneracional, per tal de superar aquest punt cec.En tot cas, tot i que hem iniciat l’escrit identificant la novel·la com atractiva, també hem indicat que és com la llima, amb un gust agredolç.

De fet, per desgràcia, el final no és profiguratiu del tot. Cien cuyes és agredolça i tragicòmica, posant en valor la importància de les cures i el joc de l’esperança i la desesperança, en una societat que no està sabent situar les cures al centre de la política i de la vida quotidiana.